Editorial

El 8 de març no és només una data al calendari. És un recordatori col·lectiu que la igualtat entre dones i homes no és una fita assolida, sinó una tasca pendent que ens involucra a tots. Al Ripollès, com arreu, aquesta lluita no pot recaure només en les dones: és una qüestió de justícia social que exigeix la implicació activa de tota la societat.

Sovint, quan es parla de feminisme o d’igualtat, es pensa en polítiques institucionals o en moviments socials organitzats. Però el canvi real es construeix en el dia a dia, en els espais de feina, en els comerços, a les escoles, a les entitats esportives i culturals, i a casa nostra. Cal que tots ens preguntem: què estem fent per garantir que les dones tinguin les mateixes oportunitats reals que els homes?

Encara avui, al Ripollès, moltes dones suporten dobles i triples jornades, compatibilitzant feina, cura de familiars i responsabilitats domèstiques. Encara avui, les nenes creixen amb models que perpetuen desigualtats i limitacions, i moltes joves es troben amb barreres invisibles quan intenten fer carrera en determinats sectors o liderar projectes.

Per això, aquest 8M és una crida a la responsabilitat col·lectiva. No n’hi ha prou amb discursos o bones intencions: cal actuar. Les empreses han de garantir condicions laborals justes i eliminar discriminacions. Les institucions han de facilitar recursos per a la conciliació i combatre la violència masclista amb tots els mitjans. Els homes han d’assumir plenament el seu paper en les tasques de cura i en la defensa activa de la igualtat. I cadascú de nosaltres ha d’estar disposat a qüestionar-se estereotips i actituds que perpetuen la desigualtat.

La igualtat no arribarà sola. És una feina de tots i totes, perquè una societat més justa beneficia tothom. Aquest 8M, que la reflexió es tradueixi en compromís i en accions concretes. Perquè només així podrem construir un Ripollès realment igualitari.