Editorial

La línia R3 de Rodalies és una de les infraestructures més deficitàries de Catalunya, i els seus usuaris ho pateixen cada dia. Els retards constants, la manca de freqüències i els incidents recurrents, com l'últim impacte d'un tren amb una roca a Planoles, són només la punta de l'iceberg d'un servei que fa anys que acumula promeses incomplertes. Els ripollesos, que depenen d'aquest transport per connectar-se amb la resta del país, es troben atrapats en una xarxa ferroviària obsoleta, indigna d'un territori que vol progressar.

El problema ve de lluny. L'R3 és una línia de via única en molts trams, cosa que limita la capacitat del servei i provoca retards sistemàtics. Des de fa dècades es parla del seu desdoblament, una inversió que milloraria radicalment la seva eficiència. Però, malgrat les promeses fetes per diverses administracions, aquesta millora essencial no arriba. Mentre altres línies de Rodalies reben inversions milionàries, l'R3 continua sent la germana pobra del sistema ferroviari català. Aquesta discriminació territorial castiga el Ripollès i obliga molts dels seus habitants a optar pel vehicle privat, amb tot el que això implica en termes de costos econòmics i impacte ambiental.

El que va passar fa pocs dies a Planoles és només un exemple més de la precarietat en què es troba la línia. Un tren va xocar contra una roca caiguda a les vies, un incident que posa en evidència la manca de manteniment i la inseguretat d'un trajecte que hauria de ser fiable. Quan no són esllavissades, són avaries; quan no són avaries, són retards per falta de coordinació. Aquesta situació és intolerable. No podem esperar que passi una tragèdia perquè es prenguin mesures urgents.

Les administracions es passen la responsabilitat les unes a les altres. La Generalitat i el govern espanyol continuen encallats en discussions sobre qui ha de finançar les millores de Rodalies, mentre els usuaris de l'R3 continuen patint un servei del segle passat. Però els ciutadans del Ripollès no es poden permetre aquest joc polític. Necessiten una xarxa ferroviària que funcioni, que sigui segura, fiable i digna. I això només serà possible amb inversions reals i immediates: el desdoblament de la via, un millor manteniment i una planificació que garanteixi un servei eficient.