Editorial

Els aranzels que Donald Trump va anunciar amb bombo i platerets en el que ell mateix va anomenar el dia de l’alliberament han sacsejat el comerç mundial. Però, més enllà dels titulars apocalíptics i de les disputes diplomàtiques entre superpotències, aquestes decisions tenen conseqüències molt reals en llocs tan allunyats de la Casa Blanca com el Ripollès. Sí, aquí també ens esquitxa l’onada de populisme proteccionista.

La Cambra de Comerç de Girona i la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès (UIER) observen amb preocupació els efectes potencials d’aquest nou escenari. Tot i que les exportacions cap als Estats Units només representen un 4% del total a les comarques gironines, aquest percentatge no és insignificant quan ens referim a sectors concrets, empreses amb noms i cognoms, i llocs de feina que podrien estar en perill.

El més alarmant no és només la mesura de Trump –previsible i ideològicament coherent amb la seva visió tancada del món–, sinó la resposta poc clara de les institucions europees i catalanes. Les ajudes anunciades sonen bé sobre el paper, però la seva eficàcia és encara una incògnita. La inquietud de la UIER i la Cambra és, per tant, absolutament comprensible: no es tracta només de compensar pèrdues, sinó de mantenir viva la competitivitat en un entorn global cada cop més hostil.

És cert que els aranzels no beneficiaran ni tan sols als Estats Units, almenys a curt termini. Però Trump juga a un altre joc: el de la percepció, el relat intern, la falsa sensació de control sobre una economia mundial que ja no respon a receptes del segle XX. I mentre ell fa campanya, nosaltres hem d’afrontar la realitat: que decisions preses a milers de quilòmetres poden fer molt de mal a l’economia local.

Caldrà veure si aquest episodi serveix d’alerta. Trump potser veu el món com un tauler de Monopoly gegant. Però aquí, cada fitxa és una empresa, una família, un futur. I no hi ha banc central que ens pugui salvar de cada cop que algú llança els daus de l’imprevisible.