Editorial

Com cada any quan les vacances s'alineen amb el calendari i la necessitat de fugir de la ciutat, el Ripollès es converteix en el refugi perfecte. Aquesta Setmana Santa no és cap excepció: previsió d'ocupació gairebé total, reserves fins a la darrera casa rural i aquella sensació inequívoca que la comarca bull (però d'una manera tranquil·la, que això és el Ripollès). Som un territori que combina natura, tradició i allotjaments rurals amb encant i Wi-Fi (perquè, no ens enganyem, el silenci és bonic fins que cal penjar la foto a Instagram).

Aquest any, però, la Setmana Santa ha vingut amb un petit gir de guió. I és que, malgrat que som a mitjans d'abril i les flors comencen a engalanar el paisatge, les estacions d'esquí del Ripollès han decidit fer l'últim ball de la temporada… amb neu, i força neu! Vall de Núria i Vallter viuen uns dies gairebé màgics, amb gruixos més propis del gener que de la Pasqua. Una última esquiada envoltada de cel blau, sol amable i un públic que no sap si portar els esquís o el llibre de Sant Jordi. Finalment, molts optaran per portar-ho tot.

Pel que fa a la tradició, no hi ha cap indici que decaigui. Processons, misses solemnes, i molta gent que, entre una cosa i l'altra, descobreix que a Campdevànol o a Camprodon s'hi respira una calma difícil d'explicar… i encara més difícil de deixar enrere. És la barreja justa de fervor i excursionisme: gent que resa i gent que busca cobertura.

I, com qui no vol la cosa, ja treu el cap Sant Jordi. Aquest any, la Pasqua i la diada es donen la mà amb una complicitat gairebé còmica. Alguns visitants aprofiten l'estada per fullejar llibres enmig de la natura, d'altres per comprar una rosa anticipada en alguna botiga de casa nostra abans no agafin el tren de tornada -Si és que arriba-. Entre mones i dracs, el Ripollès esdevé escenari d'un abril ple de metàfores: la fi de la neu, el renaixement de la natura, i aquell punt just d'ironia que ens recorda que aquí les temporades es tanquen esquiant entre flors.

Així doncs, que la Setmana Santa us sigui serena, sagrada o senzillament simpàtica. Només us demanem una cosa: si teniu pensat venir… mireu d'aparcar bé.