Editorial

El Sant Jordi d'enguany ha estat d'aquells que deixen empremta. Potser no per la postal perfecta, però sí pel que s'ha viscut a peu de carrer. Amb la Setmana Santa encara en el record més recent, la Diada ha arribat en un moment en què molts teníem ganes de tornar a sortir, de veure cares conegudes, de retrobar aquell ambient que fa que el 23 d'abril sigui tan especial. I, un any més, ha funcionat.

Llibreries, floristeries, escoles, instituts, entitats i autors han tornat a bolcar-se per fer del nostre Sant Jordi una festa de les que no només es fan, sinó que es viuen. Parades amb llibres per a tots els gustos, propostes pensades per a petits i grans, i moltes iniciatives de quilòmetre zero han estat el cor d'una jornada que ha remarcat la proximitat, la creativitat i la passió per la lectura.

Ha estat especialment interessant veure com han crescut les propostes locals. S'ha vist una clara aposta per autors i autores d'aquí, per llibres que parlen de nosaltres i des de nosaltres. Aquesta tendència no només enriqueix l'oferta, sinó que reforça vincles entre qui escriu, qui llegeix i qui recomana. Fa que la lectura sigui una cosa més compartida, més viva.

Pel que fa al temps, és cert que no ha acabat d'acompanyar. El cel ha estat canviant, però res que hagi aturat del tot les ganes de celebrar. De fet, potser per això mateix el Sant Jordi d'enguany ha tingut un to una mica més pausat, més recollit, però igualment intens.

I això també té molt valor. Perquè una festa com aquesta no depèn només del sol, sinó de la gent. De la voluntat compartida de fer que el llibre i la rosa tornin a tenir un lloc destacat, ni que sigui per un dia. De la feina pacient i entusiasta de qui organitza, munta, participa i s'hi deixa la pell perquè tot surti bé, passi el que passi. Sant Jordi ha tornat a ser això: una festa senzilla i estimada, sense artificis, però amb molt de fons. Més enllà del llibre o de la rosa, és un dia que ens recorda que la cultura es viu compartint-la, i que les històries que ens emocionen sovint són les que tenim més a la vora.

Ara, amb la Diada ja passada, ens queda un sentiment d'agraïment. I també ens queda una empenta per seguir llegint, per seguir recomanant, per seguir fent créixer aquesta estima per la cultura que neix a prop i que ens parla de manera directa. Que no calgui esperar un any per tornar a llegir, per recomanar, per seguir cuidant la cultura que es fa aquí. Però mentrestant, ens queda el record d'un 23 d'abril que ha estat, un cop més, especial.