Editorial

Aquest dilluns es va viure arreu del país, de l'Estat espanyol i de la península Ibèrica una situació que pocs hauríem imaginat. Un gran tall de llum ens va enfrontar, de cop i volta, amb una realitat incòmoda: som molt més fràgils del que ens pensem.

Al Ripollès, per sort, només vam estar unes hores sense llum, res comparat amb altres punts de Catalunya. Per un cop, no vam ser els últims. Però la sensació de no estar preparats va ser la mateixa. Un detall ho resumeix tot: molts anàvem pel carrer sense ni un euro a la butxaca, com si pagar amb el mòbil o la targeta no pogués fallar mai.

Més enllà de la dependència tecnològica, el que ha quedat en evidència és que el silenci institucional no ajuda quan la crisi colpeja. En moments així, cal informació ràpida, clara i directa. I això no va passar. Que una consellera remetés la població a consultar webs i xarxes socials mentre internet no funcionava només demostra fins a quin punt es desconeix la realitat del carrer.

Enmig de la foscor, van ser els mitjans de comunicació els que van aguantar el pols, fent d'altaveu dels missatges bàsics que la ciutadania necessitava per entendre què estava passant i com actuar.

El cas de Molló n'és un bon exemple: després de 36 hores sense cobertura de telefonia mòbil, els veïns continuen sense cap resposta clara. Mentre les autoritats donen per normalitzada la situació i qualifiquen aquests casos de “residuals”, hi ha pobles sencers que se senten abandonats. I amb raó.

Aquest episodi pot haver estat puntual, però l'expressió “i si…” ja plana sobre tots nosaltres. I si dura dies? I si no és només un tall de llum?

No podem viure pensant que això no tornarà a passar. Cal posar les bases per estar preparats. Perquè quan torni la foscor, no podem quedar-nos sense resposta. Ni sense lideratge.