Editorial

Ha arribat el tombant del mes amb unes calorades que no donen treva. Les previsions ja ho anunciaven, però la realitat és encara més asfixiant: dies de sol implacable, nits curtes i tòrrides, i termòmetres que semblen voler batre rècords. Són d'aquells dies en què qualsevol excusa és bona per quedar-se a casa, a l'ombra, o buscar algun espai amb aigua per intentar viure una mica millor o intentar conviure amb aquestes temperatures.

I, tot i això, el Ripollès no s'atura. La comarca continua viva, fins i tot quan l'aire sembla pesar més del compte. Festes majors que omplen els carrers de música i color, mercats setmanals que mantenen viva la tradició, actes culturals que desafien la xafogor i atrauen veïns i visitants. Potser la calor obliga a buscar aquella manera de combatre'l, de vegades esperar que l'aire corri una mica i començar més tard o acabar abans, però no frena les ganes de trobar-se i compartir.

Els pobles es vesteixen de gala, amb banderoles i llums, i la gent respon: alguns amb barret i ulleres de sol, altres amb ventall a la mà, tots amb una ampolla d'aigua com a companya inseparable. És aquesta imatge -la d'una comarca que no es deixa vèncer per la temperatura- la que defineix millor el caràcter del Ripollès.

Perquè la vida aquí no depèn només del clima. Depèn de l'empenta d'un teixit associatiu que treballa tot l'any, de la complicitat dels veïns i de la voluntat de mantenir viva una manera de fer. El Ripollès d'agost és calor, sí, però també és perseverança, orgull i comarca. I això, cap onada de calor no ho podrà fondre.