Editorial

Rius, gorgs i rieres es converteixen en el millor refugi per les calorades d’estiu. Un estiu, però, que no ha estat del tot favorable pel que fa a la meteorologia. Si bé, hem patit una calor ofegant, també hem retornat a aquells estiu de portar el paraigua a sota el braç. L’afluència a aquest espais s’ha controlat, i així ho indiquen els responsables de gestionar-los. El que no s’ha pogut xifrar és si les mesures de control han estat les que han frenat l’afluència de visitants, o bé la meteorologia ha comportat una disminució dels mateixos. 

El que sí  es constata és que una major ‘promoció’ dels espais equival a una major concentració de persones en aquestes naturals. Malgrat que s’hagin articulat mesures de control de l’aforament amb l’objectiu d’evitar la degradació d’uns ecosistemes fràgils, els punts de la comarca que menys s’han donat a conèixer són els que menys gent reben i, per tant, els que menys pateixen la petjada de l’home. 

En aquest punt hi ha el repte de futur. L’equilibri entre promoció i conservació no és senzill i, sovint, un excés de publicitat acaba convertint-se en un problema per a l’entorn. Els exemples del torrent de la Cabana o de la riera de Merlès mostren que la regulació i la presència d’informadors funcionen, però no són suficients si darrere no hi ha una consciència col·lectiva que entengui que aquests espais són fràgils i limitats.

La comarca té en la natura un dels seus principals actius, però també una de les seves responsabilitats més grans. I és aquí on s’ha de posar l’accent: no només en controlar l’aforament o imposar sancions, sinó en educar, sensibilitzar i fer entendre que gaudir d’aquests indrets implica cuidar-los.

Perquè al final, els gorgs, rieres i torrents del Ripollès no són només postals d’estiu. Són ecosistemes que cal preservar si volem que continuïn sent refugi, no només per als banyistes en dies de calor, sinó per a la biodiversitat que els dona sentit i valor.