Editorial

Aquesta setmana a les pàgines de ‘El Ripollès' poden llegir dues notícies d'aquelles que s'expliquen molt bé juntes. D'una banda, que la presència de pisos d'ús turístic al Ripollès han augmentat un 440% en els últims 10 anys, amb l'aturada de l'any passat, que encara és molt d'hora per analitzar. De l'altra, que durant el primer trimestre d'aquest any es van comprar 29 habitatges de segona mà a Ripoll, un 58,6% més que en el mateix període del 2024, quan se'n van comprar 17. Des de les immobiliàries ripolleses, expliquen que s'està notant l'arribada de famílies fins ara residents a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que busquen en el Ripollès un indret on viure amb una millor qualitat de vida. Però al mateix temps alerten que de «producte» no n'hi ha, o no n'hi ha gaire. Segons les lleis bàsiques de l'economia, la manca d'oferta encareix el preu del producte. Dins de la tendència alcista del m2 que marquen els API, Ripoll es manté com una població on encara hi queda oferta, i és més assequible respecte de les valls de Camprodon i de Ribes. D'aquesta manera, quan una família vol viure i treballar al Ripollès, encara que la feina la trobi a les valls, recorre les poblacions en ordre descendent cercant un bon habitatge i que s'adigui a les seves butxaques, fins arribar al Baix Ripollès. La conclusió: no hi ha producte, i el que hi ha és molt car, necessita una reforma o... s'ha convertit en un pis turístic.

L'augment del nombre de pisos turístics al Ripollès i la manca d'habitatge habitable planteja una dicotomia, com bé expressa aquesta setmana el conseller comarcal Sergi Albrich en aquestes pàgines; entre el reforç econòmic per a la comarca que suposa poder acollir més turistes en el mateix període de temps, o la necessitat de deslliurar habitatge perquè més persones hi puguin treballar de manera permanent. Una possible solució podria ser trobar polítiques que comportin garanties econòmiques i jurídiques per aquells habitatges que es lliuren al mercat immobiliari. D'aquesta manera, la propietat passaria a ser un actiu garantit per al propietari, com ho són ara els pisos turístics.