Editorial

L'incivisme nocturn al centre de Ripoll s'ha repetit tantes vegades en els darrers temps que ha passat a normalitzar-se. Les dades policials mostren que el nombre d'actes incívics anuals són pràcticament idèntics als de l'any anterior, però és que el nombre de cada any és massa, segons testimonien molts dels afectats directes, entre ells, els responsables dels establiments que pateixen les bretolades, totes elles desgraciades, algunes d'elles que clamen el cel i, puntualment, directament escatològiques.

Aquests mateixos responsables ens expliquen que han de deixar de decorar les terrasses i els exteriors en general amb ornaments atractius, farts de recollir-ne les restes després que els han esmicolat. D'altres, expliquen que hi ha clients que no tornen al centre de Ripoll. Això porta a una molt mala imatge del nucli antic de la vila i en resta competitivitat a marxes forçades. En un moment en què s'està provant -finalment- la regulació d'accés i d'estacionament al centre, precisament per ordenar-lo-, i que l'alcaldessa demana als comerços que facin l'esforç d'obrir els caps de setmana i festius que coincideixin amb les fires, per tal de fer Ripoll més atractiu als visitants, no és presentable que hi hagi actes incívics que dissuadeixin propis i estranys de passar una bona vetllada al centre de la vila.

Si les darreres dades d'incivisme són idèntiques a les de l'any anterior, hi ha una conclusió clara: les mateixes fórmules de seguretat no funcionen. Cal que la taula de seguretat creada per diferents agents es torni a asseure per estudiar mesures més efectives, segurament redoblant la vigilància a les nits, buscant sinergies entre cossos de seguretat que portin més presència policial a la zona, o aplicant sancions i càstigs més coactius que dissuadeixin als potencials infractors perquè coses com les que s'han pogut veure els últims anys no tornin a passar. A la vila de Ripoll hi plana el gran repte de dinamitzar el centre i els seus carrers, una sacsejada que provoqui la reobertura de negocis en locals ara tancats i barrats, i els actes incívics van en la línia contrària a aquestes pretensions. El centre s'ha de reomplir de veïns, activitat comercial i vida, i no de penúries.