Editorial

Sempre hi ha hagut aquella cantarella que la muntanya és de tots, però la realitat és que la muntanya té noms i cognoms. És un bé preuat que ens defineix com a comarca i que no només és atractiu per a qui hi viu, sinó que s'ha convertit en font d'atracció i riquesa per al Ripollès. Però com tot punt d'interès, també genera problemes i la gestió dels espais naturals són un tema freqüent de debat. A l'estiu ho són els espais fluvials i les regulacions d'accés, i a la tardor arriba el debat obert de la gestió de l'accés al bosc per anar a buscar bolets. Un debat que va començar a obrir algun municipi com Campelles, però ara arriba a altres punts de casa nostra i, fins i tot, es vol establir una regulació en l'àmbit comarcal. 

El CEINR i el Parc Natural estan sumant esforços per oferir als ajuntaments unes bases sobre les quals treballar, i amb les quals els consistoris tindrien plena autonomia per determinar fins a quin punt volen arribar. El que queda clar, però, és que el turisme de muntanya no només s'esdevé per temporades, sinó que és un turisme que abraça cada dia de l'any, sense pensar si farà fred o farà calor. Moltes persones tenen ganes de descobrir l'entorn, de gaudir-ne, però això també suposa que hi hagi comportaments incívics o fins i tot que s'arribi a punts de col·lapse per a poder accedir als pobles. Tot té els seus perills, com sempre. 

Queda clar que qui regula posa fre a aquests comportaments, però també queda clar que sol, sense anar de bracet amb els altres pobles del voltant, aquestes problemàtiques que es poden generar en un punt es poden traslladar al del costat i que posar-los fre és impossible. Els responsables dels espais naturals, però, asseguren que hi ha mesures que es poden aplicar per intentar frenar aquestes situacions i no només fer-ho en petits punts de la comarca. Insten a les administracions a treballar, però a fer-ho des d'una perspectiva comarcal. Sumar esforços per ser més eficients, sumar esforços per no deixar ningú enrere i, sobretot, sumar esforços per preservar un dels tresors que ens defineixen com a comarca i un baluard que cal conservar. Aquest no és un debat nou, i és que fa temps que hi va haver brots verds per establir unes bases comunes. Això sí, sense arribar a bon port. Ara, aquest debat arribarà, de nou, en l'àmbit comarcal i esperem que d'una vegada per totes, puguem arribar a un consens sobre com i cap a on cal caminar.