Editorial

Fa deu anys va culminar un projecte que va desembocar en el naixement d'un nou capítol per a la comarca. Ara fa una dècada es va constituir el parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Una declaració que arribava després d'un procés que va néixer des de casa nostra i que permetia compatibilitzar la conservació del patrimoni natural amb el desenvolupament social i econòmic.

Va ser un naixement discret, més celebrat per l'àmbit polític que no pas per la societat civil. Una nova categoria que ja va néixer mancada de recursos tècnics, una constant fins avui dia i que, de moment, encara no és un tema resolt.

Amb el pas dels anys, han anat donant fruits, és cert. La Carta Europea de Turisme Sostenible n'és una prova, però també ho són les regulacions i estudis que s'han impulsat amb una única voluntat: protegir i conservar un patrimoni de biodiversitat i natura que, precisament, és el que va donar impuls a obtenir el títol de Parc Natural.

Són deu anys, moltes accions i molts impulsos, però encara queden molts paisatges que s'han de dibuixar perquè la feina del parc natural no és només viure d'un passat o present, sinó que és albirar nous futurs. I en aquest camp, un dels pals de paller són els recursos tècnics de què es disposen. Sembla que neixen brots verds en aquest sentit, però no sabem si arribaran a temps per acabar de desencallar una situació que s'ha qualificat de crítica d'una estructura encara incipient.

També es pot avançar en la compatibilització d'aquest espai natural i un sector ramader que se'l sent seu. Aspectes de conservació i de reintroducció d'espècies generen tibantors entre el parc i els ramaders, que temen l'arribada del llop i de l'os de forma generalitzada, però en general, les línies de treball que es busquen es dirigeixen al consens i al parc com a punt de trobada entre tothom que el visita i en forma part.

Avui celebrem deu anys de la declaració com a Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i cal continuar avançant perquè també tota la població se'l faci seu, se'l senti com a propi. Sigui com sigui, ja hem arribat a la dècada i cal continuar treballant per continuar sumant.