Editorial

Aquest dimarts han començat les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets del Vallès i la Garriga. Serà un macrotall de setze mesos, el més llarg de la història de Rodalies. I com era d'esperar, les incidències s'han anat succeint. Això, en un context d'obres i de millores, tothom tindria la capacitat i la paciència d'entendre-ho. El portaveu de Renfe deia que el dispositiu que s'ha activat per minimitzar les incidències estava funcionant prou bé. Una manera de veure el vas mig ple. 

Segurament aquesta és la realitat del primer dia d'obres. El problema és quan convius diàriament amb una línia que fa més de cent anys que segueix igual i en la qual les incidències s'acumulen com una muntanya de sorra a la qual cada dia se n'afegeix un grapat. El primer dia d'obres és aquell granet que acaba fent explotar una realitat que molts pateixen dia a dia i que sembla que aquells que cada dia poden agafar un metro o un autobús públic per desplaçar-se se n'adonen només quan van d’excursió a veure quatre vaques, al seu jardí natural particular. 

La línia R3 és justament la que pateix més incidències al llarg de l'any. Segons algunes dades, 7 de cada 10 trens que hi circulen pateixen incidències i això tothom sap que si fos un examen, estaria suspès. Ara comença un període llarg, 16 mesos d'obres, 16 mesos d'intercanvis entre bus i tren, 16 mesos de patir per si pots arribar a la feina, però és que això no seran 16 mesos diferents, seran 16 mesos per un motiu concret. Almenys ara sabrem el motiu pel qual els trens arribant tard. 

Aquest macrotall ha de suposar una passa endavant per millorar una línia que sovint sembla que hagi caducat, que s'hagi paralitzat en el temps, a qui ningú li importa si els de Ripoll, els de Campdevànol o els de Ribes arriben amb tres hores fins a Barcelona. Aquests 16 mesos d'obres han de suposar un punt d'inflexió per millorar la mobilitat en transport sostenible, també a casa nostra. No sabem si ens seran 16 o podrien ser una mica menys o sovint una mica més, però el que sí que tenim clar és que aquest ha de ser un primer pas per seguir reclamant que l'R3 ha de ser una línia fiable, una línia que garanteixi que tothom es pugui desplaçar i ho faci amb els temps que marquen el rellotge i no amb el temps que una línia permet. 

Sabem que l'orografia del Ripollès és complicada. Però això no pot impedir que continuem reclamant millores també en un tram de línia que segurament no és el que registra més viatgers, però que no deixa de ser important per un país.

Aquest és un pas també per seguir treballant en el reequilibri territorial, per no sentir-nos de segona. Perquè ningú entendria que els veïns de Barcelona anéssim amb un tren com els de fa 100 anys. Tampoc hauria de ser normal que ho fessin els del Ripollès. Aquesta setmana comença un període complicat pel que fa a la mobilitat de tren, però esperem que això serveixi per què d'aquí a 16 mesos o més tothom pugui escollir amb quin transport vol viatjar i no ho faci per la seva viabilitat.