Editorial

El Ripollès fa temps que conviu amb una paradoxa: és una comarca que atrau, però on costa quedar-s'hi a viure. L'encant natural, el patrimoni i la proximitat amb zones d'alta muntanya han convertit molts dels seus pobles en destins ideals per al turisme i les segones residències. Però aquest èxit turístic té una cara amarga: la manca d'habitatge per a primera residència, especialment per a joves i famílies que voldrien arrelar-hi.

Municipis com Llanars i Camprodon han decidit actuar. Llanars, amb poc més de cinc-cents habitants, ha aprovat definitivament una ordenança per regular els pisos turístics. És una resposta directa a l'augment d'habitatges que no són llar, sinó que es converteixen en gaudi. L'ajuntament vol “mantenir a ratlla” aquest creixement i garantir que hi hagi prou habitatges destinats a primera residència. L'objectiu és clar: evitar que el poble es buidi de vida permanent mentre s'omple de visitants temporals.

A pocs quilòmetres, Camprodon aposta per una altra via: la promoció d'habitatge assequible. L'ajuntament impulsa dos projectes que podrien suposar un punt d'inflexió: quinze pisos de lloguer social en col·laboració amb la Generalitat, i un bloc de deu habitatges que es volen vendre a preus raonables a joves i treballadors. L'alcalde, Xavier Guitart, ha subratllat la necessitat d'“explorar totes les vies possibles” per revertir la situació i posar fre a un mercat dominat per la segona residència i els preus desorbitats.

Aquestes iniciatives apunten a un canvi d'enfocament necessari: cal passar de la promoció turística a la gestió equilibrada del territori. No es tracta de renunciar al turisme, que és i continuarà sent un motor econòmic per a la comarca, sinó de garantir que aquest no desplaci la població que dóna vida als pobles durant tot l'any. Sense habitants, no hi ha escola, no hi ha comerç, no hi ha teixit social.
 El repte és compartit i urgent. El Ripollès no pot permetre's ser només un escenari bonic per als caps de setmana. Llanars i Camprodon mostren que la voluntat política pot traduir-se en accions concretes. Només així, el Ripollès podrà ser no només un lloc on venir, sinó un lloc on quedar-se.