Editorial

Som vells. Aquest és el gran titular de les últimes dades referents a població que ha fet públiques l'Institut Català d'Estadística. Unes xifres de les quals se'n poden extreure nombrosos titulars d'una realitat imperant, evident, en la societat ripollesa. Per cada infant/adolescent menor de quinze anys, hi ha dues persones majors de 65 anys. La societat ripollesa comença a semblar un embut amb un coll cada vegada més estret i una boca amplíssima.

Aquesta tendència, que no és nova, sinó la conseqüència de l'augment de la longevitat de la població i de la cada cop més preocupant baixa taxa de natalitat, indica un futur complicat. Una societat sense infants és una societat sense futur. Perquè les arrels, saber d'on venim, és important, però més important és saber cap a on anem, cap a on hem de caminar.

Això només aboca a una reflexió: què s'ha de fer per revertir aquesta realitat? És clar que s'han d'abocar recursos, propostes i idees a fer de l'últim període de la vida, que cada vegada és més llarg (per sort), una etapa plena, digna i activa. Però, alhora, cal que la mirada es dirigeixi amb la mateixa intensitat cap als més joves, cap a aquells que han de garantir la continuïtat. 

Calen polítiques valentes que facin possible viure i treballar al Ripollès: habitatge assequible, serveis bàsics garantits, oportunitats laborals i educatives que no obliguin a marxar. Cal que la conciliació familiar i laboral sigui una realitat i no un desig. Que tenir fills no sigui vist com un sacrifici econòmic o personal, sinó com un projecte de vida possible. La societat ha canviat molt al llarg dels anys i abans era habitual tenir fills a edats més primerenques. Ara, amb els canvis de costums, però també de voluntats, tenir fills és una opció de vida que cada cop arriba més tard. Però és clar, qui pot pensar a tenir descendència sense trobar un sostre a un preu digne o fer-hi llar? Qui pot començar a pensar en aquest tema transcendental per a la vida de qualsevol, quan l'estabilitat econòmica ja no es comença a tenir a la vintena sinó cap a la quarantena? Qui pot començar a posar les bases d'una família si veu que l'activitat cultural i social en alguns pobles cada cop és més reduïda i les opcions perquè aquests infants i joves tinguin un espai on trobar-se, festejar o simplement socialitzar són cada cop més reduïdes?

Revertir el desequilibri demogràfic no és qüestió d'un dia, sinó que ha de ser el resultat de la implicació d'administracions, empreses i ciutadania. Perquè només si aconseguim que el Ripollès sigui un lloc on es pugui néixer, créixer i envellir amb qualitat, podrem dir que el futur de casa nostra està assegurat.