Editorial

Hi ha moments a la política municipal que perduren en el record. Són puntuals, segurament. El que queda clar, però, que en aquest mandat de l'Ajuntament de Ripoll cada vegada hi ha més moments per inscriure en la història de la política ripollesa. El que es va viure en el darrer ple del consistori és només la punta de l'iceberg d'una qüestió que fa setmanes i mesos que s'està coent. El trencament entre el govern d'Aliança Catalana i la resta de l'oposició és evident sessió darrere sessió. Això sí, el to ha anat pujant i baixant com una muntanya russa en les diferents sessions plenàries. En l'última, semblava que tot havia arribat en un mar d'aigua tranquil·la, en un mar que esperava la tempesta. Una tempesta que ha arribat aquest dimarts. Començava el ple de manera tranquil·la i acabava de manera abrupta, en un punt que a priori no hauria d'haver afectat en res al desenvolupament de la sessió.

El sentit de la votació de tots els grups municipals hauria permès que el punt prosperés tot i les reticències de l'oposició pel poc marge en poder estudiar la documentació. Però un gir de guió d'aquest gran xou televisiu en què s'ha convertit el ple de l'Ajuntament de Ripoll i unes paraules que ningú s'esperava -o voteu unànimement o no anirem a votació- precipitaven una situació com a mínim inèdita en el funcionament consistorial en més d'una dècada. 

La política va de buscar consensos, intentar fer el millor per al poble i, sobretot, d'això tracta la política municipal. Cada regidor representa uns votants, però, en el fons, també a tota la ciutadania. La seva opinió compta de la mateixa manera que compta la de les 16 persones més que formen part de la sessió plenària. No es pot forçar el sentit d'una votació, malgrat que un ho consideri just. La democràcia va donar estira-i-arronses, de tu em dones i jo et dono, però no d'exigències. Segurament, si s'hagués parlat prèviament, potser s'hauria arribat a un acord. Els grups de l'oposició es van sentir coaccionats a canviar el sentit del vot. I malgrat que pugui semblar bé o malament, era el seu sentit de vot. Si no creiem que cada grup pugui tenir la seva opinió, no estem creient en la política municipal. 

Però aquí la qüestió no és ja sobre la relació de llocs de treball o el que va passar en l'últim ple, aquí la qüestió és com es treballarà a partir d'ara en un ajuntament on entre govern i oposició ni es parlen ni es volen parlar.