Editorial

Si mirem les dades del 2024 a les comarques gironines, el panorama és clar: la gran majoria de parelles trien el casament civil. Al Ripollès, només quatre bodes van ser catòliques. El 2012 n'eren vint. No cal fer grans anàlisis per veure que el casament religiós ha deixat de ser l'opció natural.

Això, però, no vol dir que la gent ja no es casi. El que passa és que la manera de fer-ho ha canviat del tot. Abans, casar-se era un pas habitual de la vida adulta, gairebé automàtic. Cerimònia, banquet i ball. Punt. Una cosa molt semblant d'una família a una altra.

Ara, en canvi, el casament s'ha convertit en una experiència pensada al detall, molt més personal i, sovint, més cara. Un dia que es vol fer únic. Les wedding planners són el millor exemple d'aquest canvi: fa uns anys ni existien, i avui moltes parelles no s'imaginen muntar una boda sense algú que els ho organitzi tot.

L'Església, enmig d'aquest panorama, hi té poc marge. Les cerimònies són rígides i això no encaixa amb uns nuvis que volen triar música, textos, participacions i ritme. Volen fer-ho “a la seva manera”, i les cerimònies civils els ho permeten. És tan simple com això.

Però aquest canvi no és només una moda: ens defineix com a societat. El casament ens diu molt de qui som i cap on anem. Abans gairebé tothom es casava per l'Església i amb el mateix format. Ara, en canvi, costa trobar algú que hagi anat a més d'un casament religiós en un any. En canvi, sí que hi ha gent que es passa l'estiu fent de convidat professional: quatre, cinc o sis casaments seguits. I cada un diferent. Això també diu molt de nosaltres: volem destacar, volem personalitzar, volem experiències que no s'assemblin a les del veí.

També ha canviat el quan. Abans tot era primavera i estiu. Ara es fan bodes a l'octubre, al desembre i fins i tot al març. El calendari ja no mana. Mana el que vol la parella, i prou.

El matrimoni no ha perdut sentit. El que ha perdut és la forma antiga. Avui és un altre tipus de celebració, més flexible, més variada i més adaptada al que les noves generacions demanen. I això no és ni bo ni dolent: és, simplement, la manera com vivim i celebrem les coses en aquest moment.

Al final, una cosa tan quotidiana com una boda continua sent un mirall de la societat.