Editorial

Aquest dimarts, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava que es prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Una mesura que ja s'ha implementat en altres països com Austràlia i que s'ha iniciat, també, a França i Dinamarca. Segons dades d'un estudi publicat recentment, 8 de cada 10 infants ja tenen xarxes socials abans dels 11 anys, i gairebé un 9% dels infants entre 10 i 12 anys dedica més de cinc hores diàries a les xarxes socials entre setmana. La xifra es duplica durant el cap de setmana.

Això són xifres, però també hi ha estudis que certifiquen que les xarxes socials tenen efectes directes en la salut mental dels joves. Les xarxes poden ser un problema, però també un amplificador del malestar emocional. Prohibir l'accés, segons els experts, és una mesura necessària, però encara és més necessari incidir i educar en la cultura digital. Això no només s'hauria d'aplicar en els menors, sinó que les famílies i els professionals que treballen amb els nens i adolescents hi tenen un paper clau. La responsabilitat no pot recaure, només, en les plataformes.

Com podem pretendre que un infant entengui que no pots utilitzar el mòbil en excés com un substitut de qualsevol altra cosa, si el seu pare o mare té el telèfon a les mans contínuament. Com podem impedir que accedeixin a les xarxes els menors, si nosaltres som els primers a exposar-los?

En un món cada cop més tecnològic, hiperconnectat on la immediatesa prima més que no la pausa i la reflexió, és gairebé impossible ser aliens i no formar part d'una comunitat. Però el que és més evident és que cal agafar aquesta corresponsabilitat i entomar un problema social, del qual encara no se'n sap la magnitud. No podem ser aliens d'una tendència que cada cop deixa de ser una moda, per ser una constant, però hem de saber els riscos i els beneficis que comporta, ser conscients dels perills, però el que és inqüestionable és que cal un entorn digital molt més segur.