Editorial

L'any 2026 no hauria de ser encara un temps de silencis ni de fosses per localitzar. Però ho és. Mentre la tecnologia avança a un ritme vertiginós i el debat públic es consumeix en segons a les pantalles dels telèfons, a casa nostra hi ha famílies que continuen esperant una resposta que fa vuitanta anys que dura.

Al Ripollès, la Generalitat vol saber si hi ha més fosses comunes més enllà de les sis que actualment consten al mapa oficial. El Departament de Justícia ha encarregat un estudi històric que hauria d'estar enllestit abans de finals d'any. No parlem només de xifres, però les xifres parlen. Hi ha 4.500 perfils genètics al cens de persones desaparegudes. Al Ripollès, 25 casos registrats; 64 si ampliem el focus a persones amb vinculació amb la comarca. Darrere de cada número hi ha una història, un dol que no s'ha pogut tancar.

I mentre això passa, mentre hi ha administracions que treballen amb ADN o arxius per reparar una ferida històrica, a les xarxes socials proliferen discursos que idealitzen el franquisme com una època de bonança. Joves que no han sentit el pes de la por ni el silenci comparteixen proclames que blanquegen una dictadura. Com si la història hagués estat engolida per un forat negre. Sembla que els algoritmes premien la provocació per damunt del context.

En aquest escenari s'emmarca l'anunci del govern espanyol de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. És trist haver d'arribar a una prohibició. Sempre ho és. Les restriccions no són mai la primera opció desitjable en una societat madura. Les xarxes no són l'origen del problema, però sí l'amplificador. Si els discursos d'odi arrelen en part de la joventut és perquè hi ha un dèficit en la transmissió de la història. Prohibir l'accés pot ser una mesura temporal per protegir, però no substituirà mai l'educació ni el relat. La memòria històrica no competeix amb TikTok o Instagram; competeix amb l'oblit. I l'oblit, avui, té molts formats.

El 2026, al Ripollès i arreu del país, encara hi ha terra per remoure. Però també hi ha consciències per despertar. Sense memòria no hi ha futur.