Editorial

L'esllavissada de divendres passat a Ribamala, a l'N-260 entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, han estat molt més que una incidència puntual a la xarxa viària. Han representat un autèntic trasbals per al conjunt de la comarca i els visitants i han tornat a posar damunt la taula una realitat que fa massa temps que s'arrossega: la manca d'inversió en una infraestructura que és un eix central de comunicació.

El tall de la carretera no només va afectar la mobilitat immediata dels veïns i dels treballadors que depenen d'aquesta via per desplaçar-se. També va obligar a utilitzar rutes alternatives que, en molts casos, no es trobaven en el millor estat ni estan pensades per assumir un volum de trànsit tan elevat. Això va generar un trasbals de dimensions descomunals.

L'N-260 no és una carretera secundària qualsevol. És una artèria fonamental que vertebra el Ripollès i connecta el baix Ripollès i la vall de Camprodon. Per això, cada incidència que s'hi produeix té un impacte directe en la vida quotidiana i, també, en l'activitat econòmica. Quan una via amb aquest paper estratègic queda afectada, es posa en evidència fins a quin punt és fràgil l'equilibri de les comunicacions.

Hauria de servir com un toc d'alerta. No es tracta només de reparar els desperfectes puntuals que s'han produït, sinó d'afrontar d'una vegada per totes les inversions necessàries per garantir la seguretat, la fiabilitat i el manteniment adequat d'aquesta carretera.