Una temporada de rècord que obliga a mirar lluny
231.650. No estem dient una xifra a l'atzar. Són els visitants que han registrat Vall de Núria i Vallter durant la temporada de neu. Una temporada qualificada d'històrica no tan sols pel nombre de persones que s'han apropat fins als complexos, sinó pels gruixos de neu que s'han registrat al llarg dels més de 100 dies que han estat obertes les estacions, des de la Puríssima fins al Dilluns de Pasqua. Són xifres boníssimes, però si fem una ullada en les temporades passades, veurem que les hauríem de qualificar d'excel·lents. Les darreres etapes de neu de les estacions, no només del Pirineu ripollès, han estat marcades per la manca de precipitacions, que han fet patir durant bona part dels últims hiverns per si es podrien mantenir oberts els complexos. Enguany, però, les tornes s'han girat i sí, hi ha hagut un gran gruix de precipitacions que han afavorit l'arribada de visitants. La meteorologia, però, és imprevisible i factors com el vent han comportat que bona part de la temporada s'hagi hagut de tancar les estacions per un principi de prudència.
Sigui com sigui, el fet que hagi estat una temporada de rècord confirma, si ja no estava confirmat, que aquestes dues estacions són pols econòmics vitals per a la comarca. No tan sols per l'impacte directe, sinó també per l'indirecte que generen. Reduir el seu valor a una simple xifra de visitants o a un balanç econòmic seria una mirada incompleta. Vall de Núria i Vallter no només generen activitat, sinó que vertebren el territori, fixen població i projecten una identitat de muntanya que va més enllà de l'esquí. Són infraestructures estratègiques que connecten economia, paisatge i societat.
Ara bé, aquesta temporada excepcional no pot fer-nos oblidar la fragilitat del model. La dependència de la meteorologia obliga a repensar el futur amb criteris de sostenibilitat i diversificació. Apostar únicament per la neu és, avui, una aposta arriscada. Cal consolidar una oferta turística que vagi més enllà de l'hivern, que posi en valor l'entorn natural durant tot l'any i que sigui capaç d'atraure visitants també fora de temporada.
La lliçó d'enguany és doble: d'una banda, confirma el potencial inqüestionable de les estacions quan les condicions acompanyen; de l'altra, evidencia la necessitat d'anticipar escenaris menys favorables. La clau no és només celebrar els èxits, sinó aprofitar-los per construir un futur més resilient.
