Fórmula exportable?

Editorial

Parlant de sumar sinergies, aquesta setmana s’ha fet públic el balanç que fan els hospitals de les tres capitals de comarca: Olot, Vic i Ripoll, després de tres anys de gestió conjunta. El resultat, segons s’explica, és òptim tant per a les administracions dels propis centres hospitalaris, que han rebaixat les seves despeses, com per als pacients que han pogut rebre una millor assistència i, sobretot, molt més propera, evitant, en molts casos, haver-se de desplaçar a Barcelona o Girona. 

A més, aquesta eficàcia ha estat possible sense que cap d’aquestes institucions sanitàries hagi hagut de renunciar a un gram de la seva independència jurídica i a les activitats que, individualment, li són pròpies. 

Encara que d’una forma més intangible i que no està comptabilitzada enlloc, i que tampoc no surt en els números oficials dels tres hospitals, els pacients que hem tingut la necessitat d’aquests serveis que avui ens són més propers, si portéssim la nostra comptabilitat, també hauríem vista reduïes les nostres despeses perquè no és el mateix anar a Barcelona o Girona, que fer-ho a Vic, Olot o, per descomptat, a Campdevànol. Una fórmula d’èxit en l’àmbit sanitari que caldria estudiar si és aplicable en altres àmbits com poden ser l’industrial, l’educatiu o l’institucional, entre altres.