Editorial

Diumenge a la nit es va viure un nou episodi de les conseqüències que té l’estat deficient de la línia de tren Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà-La Tour de Querol i una demostració més que aquest no és un trajecte a l’alçada del segle XXI ni el que es mereix un país desenvolupat que, suposadament ha d’apostar pel transport públic com una eina que ha d’estar al servei dels ciutadans. El lobby dels alcaldes dels municipis del corredor viari i ferroviari de la C-17 no es cansen de demanar més inversions per millorar la seguretat en totes dues vies de comunicació. Malament anem si amb una infraestructura d’aquestes característiques volem avançar amb estratègies que potenciïn l’economia i l’estratègia comercial i industrial d’aquestes comarques, principalment les del Ripollès i de la Cerdanya que tenen una menor periodicitat de combois. Més enllà del desdoblament fins a Vic, hem d’exigir que s’inverteixi el suficient perquè, com a mínim, es pugui fer el trajecte actual amb seguretat i amb la certesa que no patirem incidències.