Com atraure el jovent?
Encara que la crisi és igual per a tothom i que hem d’entendre que vivim una situació complicada en un món global, la perspectiva segurament pot ser diferent segons les condicions de cara territori. La comarca del Ripollès té sobre la taula un segon problema afegit a la crisi econòmica i que caldria plantejar-se seriosament i fer tot el possible per trobar-hi una solució. Estem parlant de l’envelliment. L’alta edat que tenen de mitjana els habitants del Ripollès la situen al top 5de les comarques catalanes.
Una de les primeres i principals causes de l’envelliment de la població és la fuga de la gent jove que veu en altres territoris de la mateixa Catalunya o de l’estranger, una millor oportunitat de guanyar-se la vida.
El Ripollès havia estat una comarca tradicionalment industrial i no fa pas tants anys que gaudia d’una indústria potent i diversificada. Només cal recordar el tèxtil, el paper, les serradores, i per descomptat la metal·lúrgia que, dins de la dificultat, és la que millor ha sabut persistir i encara és la que dóna més llocs de treball a la comarca.
Poc a poc la gran oferta industrial s’ha anat desertitzant a la comarca i no ha estat substituïda, i avui ens trobem amb una petita i mitjana empresa que es troba en l’obligació de competir en un món cada vegada més global, amb la dificultat que això suposa.
La pregunta que ens podem fer és què s’ha fet malament. La comarca del Ripollès té un gran potencial i avui amb unes molt millors condicions de comunicacions que quan era tan industrialment rica. Té recursos naturals en abundància i, sobretot, disposa d’una gran qualitat de vida.
De la mateixa manera que als joves emprenedors i als empresaris en general se’ls reclama imaginació i la producció d’un producte amb valor afegit capaç de ser competitiu, hem de demanar dels segments econòmics, de promoció i polítics un esforç per ser capaços d’aconseguir que els joves trobin al Ripollès un futur amb expectatives.
Naturalment això no s’aconsegueix d’avui per demà i segur que ningú no té la vareta màgica per revertir una situació complicada, però de la mateixa manera que es fan plans generals d’ordenació urbana, i plans estratègics d’altra mena, seria bo plantejar la possibilitat de sumar sinergies encaminades a crear les condicions necessàries perquè, primer els joves de la nostra comarca no es vegin obligats a marxar i es sentin temptats a continuar vivint i treballar al Ripollès, i després perquè joves d’altres comarques puguin veure en la nostra comarca el seu futur on créixer i desenvolupar-se.
Dit això, volem acabar reconeixent l’esforç amb programes com Odisseu i l’esforç que es fa des de la Fundació Eduard Soler que vol captar talent internacional. El segon pas serà aconseguir que part d’aquest talent es vulgui quedar al Ripollès.
Una de les primeres i principals causes de l’envelliment de la població és la fuga de la gent jove que veu en altres territoris de la mateixa Catalunya o de l’estranger, una millor oportunitat de guanyar-se la vida.
El Ripollès havia estat una comarca tradicionalment industrial i no fa pas tants anys que gaudia d’una indústria potent i diversificada. Només cal recordar el tèxtil, el paper, les serradores, i per descomptat la metal·lúrgia que, dins de la dificultat, és la que millor ha sabut persistir i encara és la que dóna més llocs de treball a la comarca.
Poc a poc la gran oferta industrial s’ha anat desertitzant a la comarca i no ha estat substituïda, i avui ens trobem amb una petita i mitjana empresa que es troba en l’obligació de competir en un món cada vegada més global, amb la dificultat que això suposa.
La pregunta que ens podem fer és què s’ha fet malament. La comarca del Ripollès té un gran potencial i avui amb unes molt millors condicions de comunicacions que quan era tan industrialment rica. Té recursos naturals en abundància i, sobretot, disposa d’una gran qualitat de vida.
De la mateixa manera que als joves emprenedors i als empresaris en general se’ls reclama imaginació i la producció d’un producte amb valor afegit capaç de ser competitiu, hem de demanar dels segments econòmics, de promoció i polítics un esforç per ser capaços d’aconseguir que els joves trobin al Ripollès un futur amb expectatives.
Naturalment això no s’aconsegueix d’avui per demà i segur que ningú no té la vareta màgica per revertir una situació complicada, però de la mateixa manera que es fan plans generals d’ordenació urbana, i plans estratègics d’altra mena, seria bo plantejar la possibilitat de sumar sinergies encaminades a crear les condicions necessàries perquè, primer els joves de la nostra comarca no es vegin obligats a marxar i es sentin temptats a continuar vivint i treballar al Ripollès, i després perquè joves d’altres comarques puguin veure en la nostra comarca el seu futur on créixer i desenvolupar-se.
Dit això, volem acabar reconeixent l’esforç amb programes com Odisseu i l’esforç que es fa des de la Fundació Eduard Soler que vol captar talent internacional. El segon pas serà aconseguir que part d’aquest talent es vulgui quedar al Ripollès.