Editorial

En els escacs l’enroc és una jugada especial de fortificació, de tall defensiu, en la qual el rei aprofita una de les torres per defensar-se de l’enemic. Aquesta és una mica la sensació que ens queda després de la sessió d’aquest 9 d’abril al Congrés de Diputats, amb una posada en escena que no ha aportat cap novetat a l’escenari polític en la relació Catalunya-Espanya i el dret a decidir. Una sessió en què el Ripollès hi ha tingut al seva representativitat i tant en el cas de Teresa Jordà, Xavier Cima i Jordi Munell, la sensació ha estat la que l’endemà del 9-A el procés cap el 9-N continua. I continua exactament igual que el dia d’abans. El posicionament del Govern espanyol és el d’enrocar-se i anar tirant pilotes fora. I des de Catalunya el d’anar fent camí amb un rumb traçat. Algú podria pensar que les posicions són paral·leles i que des de Catalunya també s’han enrocat. Però tenint en compte que és Catalunya qui demana és a l’Estat espanyol qui se li podria dir allò que no hi ha més sord que ni no vol escoltar.