Editorial

Hi ha coses que costa de capir. Aquest divendres farà un any de l’accident mortal que va costar la vida a un jove de Ripoll al pas a nivell del passeig Ragull, al centre de la capital ripollesa. Des d’aquell mateix moment es va posar en marxa la maquinària per fer realitat el compromís de dur a terme les millores necessàries per evitar que es pugui tornar a produir una fatalitat com aquella. Ja entenem que l’administració té el seu tràmit, la seva burocràcia i el seu calendari. Fins i tot podem entendre que en aquests moments les arques de l’estat puguin no passar el seu millor estat de forma. Però el que no es pot entendre és que una tramitació feta després d’una desgràcia i amb l’únic objectiu que no es torni a repetir cap altra accident en aquest punt, es pugui deixar al fons del calaix ocupant el número corresponent en una llarga llista d’espera. Entre altres coses perquè segurament, si no és l’únic, el pas a nivell del passeig Ragull de Ripoll deu ser dels pocs que queden enmig d’una zona urbana tant tranWsitada.