Editorial

Una altra paradoxa, que ja hem comentat altres vegades, que vivim és la de l’espasa de Damocles amb la qual viu l’administració local, amb una llei de l’administració local, la que arriba des de l’Estat espanyol, que qüestiona la figura dels ajuntaments en municipis petits, i no tant petits, quan no ens cansarem de repetir que l’aportació d’aquests ens al deute estatal és com parlar de la xocolata del lloro. I que en canvi és mantindria l’Ajuntament de Madrid que percentualment s’emporta la palma al capdavant de la mala gestió municipal espanyola. A més, molts ajuntaments són exemple de bona gestió econòmica. Com el cas que hem viscut aquesta mateixa setmana amb la presentació pública dels números comptables de l’Ajuntament de Ripoll després de tancat l’exercici 2013. Lloable la tasca que s’està fent des d’aquesta administració municipal que a més de sanejar els seus números ho ha de fer fent front a l’incompliment dels terminis de les seves administracions superiors, per una banda, i essent les que donen la cara de forma més directe davant els ciutadans mantenint els serveis que els pertoca i els que no. En aquesta línia l’equip de Govern de l’Ajuntament de Ripoll veuen l’horitzó de l’any 2017 com el de l’alliberament fiscal definitiu. Esperem que la reforma de l’administració local els permeti arribar-hi.