Diuen prou
Ja fa temps que venim advertint de la desconfiança de la societat amb els polítics i de la necessitat perquè la classe política no només s’adoni d’aquesta desafecció ,sinó que faci alguna cosa per canviar-ho.
La gent comença a estar molesta amb la qüestió de les retallades i que sempre acabin pagant la crisi els mateixos. L’últim exemple la tenim amb la tractorada que s’ha convocat per aquest divendres i dissabte des del sector ramader que han decidit plantar cara i dir prou, protestant enèrgicament contra el programa de desenvolupament rural (PDR) que vol aprovar el Govern català pels propers sis anys i que des del Ripollès, el president de l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya ha dit que més que un programa per ajudar al desenvolupament rural sembla un programa pensat per desallotjar el món rural. És a dir, perquè els ramaders se’n cansin i acabin plegant i marxant del camp per veure si troben altres oportunitats en altres àmbits. El problema és que tampoc no sabem aconsellar-los en quin altre àmbit podrien guanyar-se millor la vida perquè de retallades i dificultats econòmiques n’hi ha per tot arreu.
Però més enllà d’aquesta enginyosa frase del president de l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya, el que crida l’atenció és que la protesta sembla que ha deixat de ser una qüestió individual i que els ramaders han decidit deixar de fer la “guerra” pel seu compte i estan decidits a anar tots a una, convençuts que la unió fa la força.
El sector primari és un dels sectors econòmics que hem de preservar perquè és un dels pals de pallers per una societat que s’estimi una alimentació de qualitat. Però als ramaders els passa que perden diners perquè, en molts casos, han de vendre per sota del preu de cost i ara s’han trobat amb l’aprimada de les ajudes de l’administració amb algunes de les subvencions que esperaven i que sembla que ser que no només és que les hagin reduït sinó que fins i tot han desaparegut. O amb casos com l’aposta que han fet alguns d’aquests ramaders, possiblement la majoria, per la carn ecològica pensant que aquesta era una opció de futur i ara es troben que també els han minvat les ajudes gairebé a la meitat. Una situació que de fet ja s’ha viscut també en altres sectors. Podríem parlar també del tema de les energies renovables quan en un moment donat és va potenciar l’aposta per aquestes energies i es van subvencionar les instal·lacions de calderes i instal·lacions. El problema ve quan també els que han decidit apostar per aquestes o els que volen fer-ho ara, s’han trobat amb una disminució considerable, o fins i tot la desaparició, de tot tipus d’ajuda des de l’administració.
Cal que el país es plantegi una política decidida i encaminada cap a quin ha de ser el futur en aquests i altres camps i, sobretot, calen polítiques que apostin per la generació de llocs de treball. I si aquests es poden aconseguir a través d’iniciatives que revitalitzin els nostres camps, els nostres prats i els nostres boscos, cap recolzar-les.
La gent comença a estar molesta amb la qüestió de les retallades i que sempre acabin pagant la crisi els mateixos. L’últim exemple la tenim amb la tractorada que s’ha convocat per aquest divendres i dissabte des del sector ramader que han decidit plantar cara i dir prou, protestant enèrgicament contra el programa de desenvolupament rural (PDR) que vol aprovar el Govern català pels propers sis anys i que des del Ripollès, el president de l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya ha dit que més que un programa per ajudar al desenvolupament rural sembla un programa pensat per desallotjar el món rural. És a dir, perquè els ramaders se’n cansin i acabin plegant i marxant del camp per veure si troben altres oportunitats en altres àmbits. El problema és que tampoc no sabem aconsellar-los en quin altre àmbit podrien guanyar-se millor la vida perquè de retallades i dificultats econòmiques n’hi ha per tot arreu.
Però més enllà d’aquesta enginyosa frase del president de l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya, el que crida l’atenció és que la protesta sembla que ha deixat de ser una qüestió individual i que els ramaders han decidit deixar de fer la “guerra” pel seu compte i estan decidits a anar tots a una, convençuts que la unió fa la força.
El sector primari és un dels sectors econòmics que hem de preservar perquè és un dels pals de pallers per una societat que s’estimi una alimentació de qualitat. Però als ramaders els passa que perden diners perquè, en molts casos, han de vendre per sota del preu de cost i ara s’han trobat amb l’aprimada de les ajudes de l’administració amb algunes de les subvencions que esperaven i que sembla que ser que no només és que les hagin reduït sinó que fins i tot han desaparegut. O amb casos com l’aposta que han fet alguns d’aquests ramaders, possiblement la majoria, per la carn ecològica pensant que aquesta era una opció de futur i ara es troben que també els han minvat les ajudes gairebé a la meitat. Una situació que de fet ja s’ha viscut també en altres sectors. Podríem parlar també del tema de les energies renovables quan en un moment donat és va potenciar l’aposta per aquestes energies i es van subvencionar les instal·lacions de calderes i instal·lacions. El problema ve quan també els que han decidit apostar per aquestes o els que volen fer-ho ara, s’han trobat amb una disminució considerable, o fins i tot la desaparició, de tot tipus d’ajuda des de l’administració.
Cal que el país es plantegi una política decidida i encaminada cap a quin ha de ser el futur en aquests i altres camps i, sobretot, calen polítiques que apostin per la generació de llocs de treball. I si aquests es poden aconseguir a través d’iniciatives que revitalitzin els nostres camps, els nostres prats i els nostres boscos, cap recolzar-les.