Un mateix preu
Serà difícil que la pròxima temporada es pugui posar en marxa el carnet boletaire a la comarca del Ripollès. La darrera reunió celebrada al territori, per parlar d’aquest tema, va tenir lloc aquest dilluns a Setcases i la gent el territori va dir que no ho tenen gens clar. Ni per molta prova pilot que sigui. La gent de Setcases i de Molló es temen que si hi ha uns boscos pels quals cal pagar per anar-hi a buscar bolets i uns altres boscos on es pot anar a buscar de forma totalment lliure i gratuïta, la gent anirà, majoritàriament, a les zones on no els costa ni un euro el fet d’omplir el cistell. I potser no els falta raó.
Els bolets són, avui per avui, una riquesa turística força important perquè darrere del fet d’anar al bosc a buscar bolets hi ha també el que beneficia el sector de la restauració, entre d’altres. Per tant, és legítim que des del territori on es vol fer pagar per anar a buscar bolets es tingui la mosca darrere l’orella i tinguin por que la febre boletaire se’n vagi cap a altres indrets de la comarca o altres comarques.
Per altra banda també és cert que l’ús i l’abús del bosc pot suposar un greuge per aquells municipis que després haurien d’esmerçar alguns dels seus recursos a la neteja i el condicionament del bosc i, per tant, tindria la seva lògica que se’n reguli d’alguna manera l’accés. De fet, si ens fixem amb altres disciplines que es realitzen en zona boscosa, com poden ser la caça o la pesca, a ningú no se li fa estrany que per ser caçador o pescador s’hagi de pagar la corresponent llicència i que per caçar o pescar és faci en zones expressament senyalitzades i condicionades per aquest fi. I naturalment ningú no entendria que per caçar o pescar en una determinada zona calgués la corresponent llicència i que en d’altres es pogués dur a terme l’activitat de forma lliure i sense la corresponent llicència i, per tant, de forma totalment gratuïta. Segurament també es produiria un greuge comparatiu. Per tant, segurament seria oportú que des del Govern català es posi sobre la taula un projecte a nivell català de com preservar i, sobretot, regular l’accés al bosc. Segurament seria molt més senzill que el carnet de boletaire fos obligatori per a tota persona que vulgui anar al bosc a buscar bolets, independent de la zona de Catalunya on vulgui fer-ho. De la mateixa manera que cal una llicència per a pescadors, caçadors o excursionistes, escaladors o practicants d’altres activitats de muntanya a qui els cal la corresponent assegurança i estar federats.
D’aquesta manera tot plegat seria molt més equilibrat. L’altre qüestió que caldria decidir és la forma com es reverteix l’ingrés del carnet boletaire. Si per nombre de carnets a cada zona, per massa forestal, etc.
En qualsevol cas està clar que el tema del carnet boletaire cal posar-lo sobre la taula. Setcases i Molló no és que estiguin contra el carnet boletaire sinó que estan a favor d’una implantació a tot el territori perquè d’aquesta manera tothom tindrà garantida la preservació de la seva massa forestal i el boletaire no triarà en funció del preu sinó de la zona que més li agrada. Com fins ara.
Els bolets són, avui per avui, una riquesa turística força important perquè darrere del fet d’anar al bosc a buscar bolets hi ha també el que beneficia el sector de la restauració, entre d’altres. Per tant, és legítim que des del territori on es vol fer pagar per anar a buscar bolets es tingui la mosca darrere l’orella i tinguin por que la febre boletaire se’n vagi cap a altres indrets de la comarca o altres comarques.
Per altra banda també és cert que l’ús i l’abús del bosc pot suposar un greuge per aquells municipis que després haurien d’esmerçar alguns dels seus recursos a la neteja i el condicionament del bosc i, per tant, tindria la seva lògica que se’n reguli d’alguna manera l’accés. De fet, si ens fixem amb altres disciplines que es realitzen en zona boscosa, com poden ser la caça o la pesca, a ningú no se li fa estrany que per ser caçador o pescador s’hagi de pagar la corresponent llicència i que per caçar o pescar és faci en zones expressament senyalitzades i condicionades per aquest fi. I naturalment ningú no entendria que per caçar o pescar en una determinada zona calgués la corresponent llicència i que en d’altres es pogués dur a terme l’activitat de forma lliure i sense la corresponent llicència i, per tant, de forma totalment gratuïta. Segurament també es produiria un greuge comparatiu. Per tant, segurament seria oportú que des del Govern català es posi sobre la taula un projecte a nivell català de com preservar i, sobretot, regular l’accés al bosc. Segurament seria molt més senzill que el carnet de boletaire fos obligatori per a tota persona que vulgui anar al bosc a buscar bolets, independent de la zona de Catalunya on vulgui fer-ho. De la mateixa manera que cal una llicència per a pescadors, caçadors o excursionistes, escaladors o practicants d’altres activitats de muntanya a qui els cal la corresponent assegurança i estar federats.
D’aquesta manera tot plegat seria molt més equilibrat. L’altre qüestió que caldria decidir és la forma com es reverteix l’ingrés del carnet boletaire. Si per nombre de carnets a cada zona, per massa forestal, etc.
En qualsevol cas està clar que el tema del carnet boletaire cal posar-lo sobre la taula. Setcases i Molló no és que estiguin contra el carnet boletaire sinó que estan a favor d’una implantació a tot el territori perquè d’aquesta manera tothom tindrà garantida la preservació de la seva massa forestal i el boletaire no triarà en funció del preu sinó de la zona que més li agrada. Com fins ara.