Adaptar-se als temps de veure el got mig ple
No ens queda més remei que adaptar-nos als temps. Diem això després de veure la manera com s’afronta avui l’ocupació turística que vivim al Ripollès després de la primera quinzena del mes de juliol i que, tot fa pensar, tindrà una línia similar durant la segona quinzena de mes. Estem segurs que amb les mateixes circumstàncies, uns anys enrera, d’ençà de l’esclat de la crisi la valoració hauria estat molt més pessimista i crisi hauria estat sens dubte la paraula més repetida i l’escut darrera el cul per preparar-se davant d’un descens evident d’aquest sector.
Avui, a l’hora de fer una valoració de la situació que viu la nostra comarca a nivell d’ocupació hotelera, es fa des de la serenor i, sobretot, mirant endavant i no pas endarrera. És a dir, segur que a tots ens tornaria a agradar arribar als anys de les vaques grasses. Però convençuts també que segurament aquests nivells no tornaran i no només per la crisi sinó també per un canvi en els costums de la societat la valoració ens evoca a mirar-nos les coses d’una altra manera.
Hem acceptat amb resignació que el turisme d’entre setmana és avui diferent i el sector ha hagut de fer l’esforç de consolidar un tipus de turista fidel, principalment el de la gent gran, i a confiar-se amb una activitat complementària, una agenda d’actes que és la que els ajuda a complementar els caps de setmana. És una fórmula, segurament la correcte, de confiar els uns amb els altres. La de consolidar una suma de sinergies amb un seguit d’iniciatives que tenen la capacitat de convertir el Ripollès com un pol d’atracció molt important. Ens estem referint a esdeveniments de caire cultural, manifestacions esportives de primera magnitud aprofitant l’entorn natural que tenim, o estades en forma de campus que també són una manera molt important de portar gent a la nostra comarca.
Hem après a ser pacients fins al punt que també avui acceptem amb una certa dosi de confiança el fet que quinze dies abans no ens desesperem si no tenim ple el mes d’agost. Estem segurs que l’ocupació turística és, avui per avui, una qüestió de darrera hora. La gent no viu amb la planificació i l’antelació d’abans i per això també el sector s’ha adaptat al fet de saber que l’ocupació serà curta, canviant i arribarà a darrera hora. Però que arribarà. Aquest també l’hem de considerar com un punt d’inflexió.
És com dèiem abans al fet de l’adaptació als nous moments que ens toca viure. Per sort, de la mateixa manera que quan un futbolista o un equip de futbol no marca gols però crea ocasions saben que el gol no tardarà a arribar, la comarca del Ripollès té una agenda rica en forma de festes, concerts, mercats i moltes altres manifestacions que ens conviden a veure el got mig ple.
Avui, a l’hora de fer una valoració de la situació que viu la nostra comarca a nivell d’ocupació hotelera, es fa des de la serenor i, sobretot, mirant endavant i no pas endarrera. És a dir, segur que a tots ens tornaria a agradar arribar als anys de les vaques grasses. Però convençuts també que segurament aquests nivells no tornaran i no només per la crisi sinó també per un canvi en els costums de la societat la valoració ens evoca a mirar-nos les coses d’una altra manera.
Hem acceptat amb resignació que el turisme d’entre setmana és avui diferent i el sector ha hagut de fer l’esforç de consolidar un tipus de turista fidel, principalment el de la gent gran, i a confiar-se amb una activitat complementària, una agenda d’actes que és la que els ajuda a complementar els caps de setmana. És una fórmula, segurament la correcte, de confiar els uns amb els altres. La de consolidar una suma de sinergies amb un seguit d’iniciatives que tenen la capacitat de convertir el Ripollès com un pol d’atracció molt important. Ens estem referint a esdeveniments de caire cultural, manifestacions esportives de primera magnitud aprofitant l’entorn natural que tenim, o estades en forma de campus que també són una manera molt important de portar gent a la nostra comarca.
Hem après a ser pacients fins al punt que també avui acceptem amb una certa dosi de confiança el fet que quinze dies abans no ens desesperem si no tenim ple el mes d’agost. Estem segurs que l’ocupació turística és, avui per avui, una qüestió de darrera hora. La gent no viu amb la planificació i l’antelació d’abans i per això també el sector s’ha adaptat al fet de saber que l’ocupació serà curta, canviant i arribarà a darrera hora. Però que arribarà. Aquest també l’hem de considerar com un punt d’inflexió.
És com dèiem abans al fet de l’adaptació als nous moments que ens toca viure. Per sort, de la mateixa manera que quan un futbolista o un equip de futbol no marca gols però crea ocasions saben que el gol no tardarà a arribar, la comarca del Ripollès té una agenda rica en forma de festes, concerts, mercats i moltes altres manifestacions que ens conviden a veure el got mig ple.