La tercera pota del projecte Terra de Comtes i Abats
Per molt que des de l’estat espanyol i també, perquè no dir-ho, des del Govern català s’entestin a dir que hi ha brots verds i que la crisi ja ha passat, tot i que ens agradaria estar-hi d’acord i que potser d’alguna manera i en alguns sectors o per algunes variables els hauríem de donar la raó, el cert és que continuen passant coses que, com a mínim, encara són reminiscències de la crisi i que poden portar conseqüències que no ens agraden gens.
Aquesta setmana hem vist com la directora del parvulari Daina confirmava que aquesta escola de Ripoll no tornarà a obrir les portes el curs que ve. És cert que hi ha qui pot pensar que això està prou justificat pel fet que només s’hi ha matriculat un alumne. I també és cert que als seus 67 anys la directora té una més que merescuda jubilació. Però segurament, si el centre hagués comptat amb els recursos habituals i per tant amb la certesa de la subvenció corresponent de l’administració, l’escola hagués continuat com a mínim un any més i qui sap fins quan perquè ningú no pot afirmar si l’any que ve pogués augmentar la matriculació o no. Però en qualsevol cas hi hagués hagut prou ànim perquè de moment, i ja se sap allò que qui dia passa any empeny, Ripoll i per extensió el Ripollès no perdi una llar d’infants.
I al costat d’aquesta notícia també farem bé d’escoltar l’alcalde de Gombrèn que també veu a venir la pèrdua d’un altre equipament, en aquest cas de caire turístic, si no s’hi inverteix convenientment. Estem parlant de Montgrony Any 0 i del projecte Terra de Comtes i Abats.
En aquest sentit l’alcalde es queixa de ser el parent pobre i per extensió de pagar els plats trencats del què ell n’anomena un dèficit important de comarcalitat. Però de totes les queixes que fa l’alcalde de Gombrèn n’hi ha dues que té més raó que un sant. La primera d’elles és que després de feta una inversió, aquesta no serveix per res si no es potencia. I per tant, s’hi s’esmercen uns diners a fer un centre d’interpretació, aquest ha de venir acompanyat d’un pla de viabilitat que assenyali com es potencialitzarà i com es farà per portar prou visites perquè el centre acabi essent viable.
Però en el cas de Montgrony plou sobre mullat. Perquè un altre dels problemes dels que adol·leix aquesta zona del Ripollès és que quan es va decidir construir un centre d’interpretació a Montgrony, pel què es veu, ningú no pensar que després hi hauria d’haver una carretera amb prou condicionaments perquè sigui de fàcil accés per als visitants. Però malgrat que des de Gombrèn fa temps que estan reclamant que es faci una inversió a la carretera de Montgrony, la seva reivindicació cau en sac foradat i aquesta via de comunicació presenta un estat bastant deplorable.
Deplorable en condicions normals, més que deplorable si pensem que és la via que ha de fer viable la tercera pota del projecte Terra de Comtes i Abats al Ripollès.
Aquesta setmana hem vist com la directora del parvulari Daina confirmava que aquesta escola de Ripoll no tornarà a obrir les portes el curs que ve. És cert que hi ha qui pot pensar que això està prou justificat pel fet que només s’hi ha matriculat un alumne. I també és cert que als seus 67 anys la directora té una més que merescuda jubilació. Però segurament, si el centre hagués comptat amb els recursos habituals i per tant amb la certesa de la subvenció corresponent de l’administració, l’escola hagués continuat com a mínim un any més i qui sap fins quan perquè ningú no pot afirmar si l’any que ve pogués augmentar la matriculació o no. Però en qualsevol cas hi hagués hagut prou ànim perquè de moment, i ja se sap allò que qui dia passa any empeny, Ripoll i per extensió el Ripollès no perdi una llar d’infants.
I al costat d’aquesta notícia també farem bé d’escoltar l’alcalde de Gombrèn que també veu a venir la pèrdua d’un altre equipament, en aquest cas de caire turístic, si no s’hi inverteix convenientment. Estem parlant de Montgrony Any 0 i del projecte Terra de Comtes i Abats.
En aquest sentit l’alcalde es queixa de ser el parent pobre i per extensió de pagar els plats trencats del què ell n’anomena un dèficit important de comarcalitat. Però de totes les queixes que fa l’alcalde de Gombrèn n’hi ha dues que té més raó que un sant. La primera d’elles és que després de feta una inversió, aquesta no serveix per res si no es potencia. I per tant, s’hi s’esmercen uns diners a fer un centre d’interpretació, aquest ha de venir acompanyat d’un pla de viabilitat que assenyali com es potencialitzarà i com es farà per portar prou visites perquè el centre acabi essent viable.
Però en el cas de Montgrony plou sobre mullat. Perquè un altre dels problemes dels que adol·leix aquesta zona del Ripollès és que quan es va decidir construir un centre d’interpretació a Montgrony, pel què es veu, ningú no pensar que després hi hauria d’haver una carretera amb prou condicionaments perquè sigui de fàcil accés per als visitants. Però malgrat que des de Gombrèn fa temps que estan reclamant que es faci una inversió a la carretera de Montgrony, la seva reivindicació cau en sac foradat i aquesta via de comunicació presenta un estat bastant deplorable.
Deplorable en condicions normals, més que deplorable si pensem que és la via que ha de fer viable la tercera pota del projecte Terra de Comtes i Abats al Ripollès.