Amb la sensació que serà ara o mai
D’aquí a una setmana justa viurem una nova Diada. Un nou 11 de setembre que, una vegada més, i per tercer any consecutiu tornarà a ser reivindicatiu en el camí que ha iniciat Catalunya cap el referèndum pel dret a decidir. Però fa tot l’efecte que aquesta convocatòria és la definitiva. Una afirmació que, si ens ho permeten, no té la mirada fixada en la manifestació convocada a Barcelona, sinó en el 9 de novembre. Estem pràcticament segurs que la convocatòria de l’ANC tindrà un èxit similar al de les dues anteriors convocatòries. Només ens hem de fixar en els 17 autocars que viatjaran des les diferents territorials de l’ANC de la comarca i que, per tant, una gran majoria de catalans continuarà estan per la labor de voler votar sobre si Catalunya ha d’esdevenir, o no, un estat. Però també ho estem que aquesta empenta tampoc no aguantarà massa més enllà d’aquesta data si finalment no s’acaba celebrant el referèndum. Tres anys de procés comporten, inevitablement, un desgast. Fins i tot d’aquests, i hem de reconèixer-ho i aplaudir-ho, que han organitzat tot el procés de forma exemplar, implacable podríem dir-ne. Però pensem que costaria molt tornar a buscar una nova fórmula de motivació i continuar mantenint viva la flama d’aquest camí que, tot i que inevitablement, en el seu tram final haurà de liderar la força política, ha estat un moviment nascut només de la força del poble.
D’aquí la importància que pren aquest proper 11 de setembre i també la sensació que a partir d’aquest moment s’accelerà tot el procés amb reaccions de tota mena a hores d’hora imprevisibles.
Des del govern espanyol no es cansen de repetir que no permetran la consulta. Res de nou, per altra banda. Però en aquest sentit i, des de la manifestació de la Diada i amb la mirada posada amb la data del referèndum, si que podem fer algunes consideracions que s’haurien de tenir en compte:
El poble de Catalunya ha de tornar a donar una mostra de civisme multitudinària en favor i de suport absolut al dret a decidir.
Els partits polítics partidaris del dret a decidir i, per tant, de la celebració de la consulta han de mostrar una solidaritat unànime.
El poble català ha de saber amb exactitud i estar informat en tot moment de quin serà el full de ruta fins el proper dia 9 de novembre perquè no hi hagi dubtes.
I finalment, fa la sensació que en tot aquest procés , si alguna cosa ha faltat és la informació de que passarà l’endemà d’una hipotètica victòria del Si, Sí. Dit d’una altra manera, de quin serà el procés a seguir, de si això ens portaria o no a ser un nou estat i, sobretot, com és gestionaria a tots els nivells aquesta nova situació.
D’aquí la importància que pren aquest proper 11 de setembre i també la sensació que a partir d’aquest moment s’accelerà tot el procés amb reaccions de tota mena a hores d’hora imprevisibles.
Des del govern espanyol no es cansen de repetir que no permetran la consulta. Res de nou, per altra banda. Però en aquest sentit i, des de la manifestació de la Diada i amb la mirada posada amb la data del referèndum, si que podem fer algunes consideracions que s’haurien de tenir en compte:
El poble de Catalunya ha de tornar a donar una mostra de civisme multitudinària en favor i de suport absolut al dret a decidir.
Els partits polítics partidaris del dret a decidir i, per tant, de la celebració de la consulta han de mostrar una solidaritat unànime.
El poble català ha de saber amb exactitud i estar informat en tot moment de quin serà el full de ruta fins el proper dia 9 de novembre perquè no hi hagi dubtes.
I finalment, fa la sensació que en tot aquest procés , si alguna cosa ha faltat és la informació de que passarà l’endemà d’una hipotètica victòria del Si, Sí. Dit d’una altra manera, de quin serà el procés a seguir, de si això ens portaria o no a ser un nou estat i, sobretot, com és gestionaria a tots els nivells aquesta nova situació.