S’esmenarà la llei perquè no hi hagi més greuge?
Tantes vegades ens hem queixat que les lleis no es poden fer des d’un despatx i sense coneixement de causa. Dit d’una altra manera, no es poden dictar les lleis sense trepitjar territori. Mentre estem entestats a no dotar de pressupost i de poder de decisió a l’administració que ens és més pròxima, digui’s els ajuntaments i els Consells Comarcals, estarem a expenses d’errors i d’insjustícies. Perquè aquesta manera de fer sembla que no vol entendre que les lleis han de tenir, necessàriament, excepcions i maneres diferents d’aplicar-se, d’acord a necessitats diferents en territoris diferents amb una orografia i clima diferents, només per posar un exemple.
Aquest divendres sembla que es va posar remei, encara que de moment només per aquest any, a un problema del transport escolar del Ripollès que fa temps que denunciem i que finalment ha estat necessari que els pares posessin el clam al cel i una reunió a Camprodon perquè el departament d’Ensenyament accedís a equiparar els alumnes dels nuclis agregats als que es desplacen fins a escola des d’un municipi d’un terme municipal diferent. Després de la reunió Ensenyament va acceptar tot i que pressupost està molt ajustat, i gràcies a la Diputació de Girona, i atenent a l’orografia de la zona i al clima del Ripollès. D’aquesta manera un alumne de Beget, de Rocabruna i dels nuclis agregats tindrà el transport escolar gratuït, de la mateixa manera que, per continuar centrats a la Vall de Camprodon, el tenen els alumnes de Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases o Molló. Encara que això és igualment extrapolable a Ribes Altes, Bruguera o Ventolà en relació als alumnes de Pardines, Campelles, Planoles o Toses que van a estudiar a Ribes de Freser.
Evidentment ens hem d’alegrar que s’hagi posat remei a aquest greuge comparatiu però hem d’alertar que aquesta no és una qüestió de favor, que no és una qüestió de pressupost, d’orografia o de clima, sinó de justícia distributiva perquè tothom que tingui un mateix problema percebi el mateix tracte. I no ens cansarem d’insistir que la millor manera d’evitar les injustícies és tenir un coneixement del territori i de les seves necessitats, i la millor manera de distribució dels recursos, i encara millor que això ho seria deixar-ho a mans de la gent del territori.
És a dir, que l’any que ve segurament tornarem a discutir del mateix i segurament haurem de tornar a recordar al funcionari de torn, que aquesta llei ha de tenir excepcionalitats com la dels nuclis agregats.
El què no s’entén és que vist aquest any que s’ha d’hagut de corregir, no es canviï la llei perquè ja contempli l’excepcionalitat i reguli automàticament que els alumnes d’els nuclis agregats a partir d’una distància tinguin els mateix drets que els alumnes d’un altre terme municipal.
Aquest divendres sembla que es va posar remei, encara que de moment només per aquest any, a un problema del transport escolar del Ripollès que fa temps que denunciem i que finalment ha estat necessari que els pares posessin el clam al cel i una reunió a Camprodon perquè el departament d’Ensenyament accedís a equiparar els alumnes dels nuclis agregats als que es desplacen fins a escola des d’un municipi d’un terme municipal diferent. Després de la reunió Ensenyament va acceptar tot i que pressupost està molt ajustat, i gràcies a la Diputació de Girona, i atenent a l’orografia de la zona i al clima del Ripollès. D’aquesta manera un alumne de Beget, de Rocabruna i dels nuclis agregats tindrà el transport escolar gratuït, de la mateixa manera que, per continuar centrats a la Vall de Camprodon, el tenen els alumnes de Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases o Molló. Encara que això és igualment extrapolable a Ribes Altes, Bruguera o Ventolà en relació als alumnes de Pardines, Campelles, Planoles o Toses que van a estudiar a Ribes de Freser.
Evidentment ens hem d’alegrar que s’hagi posat remei a aquest greuge comparatiu però hem d’alertar que aquesta no és una qüestió de favor, que no és una qüestió de pressupost, d’orografia o de clima, sinó de justícia distributiva perquè tothom que tingui un mateix problema percebi el mateix tracte. I no ens cansarem d’insistir que la millor manera d’evitar les injustícies és tenir un coneixement del territori i de les seves necessitats, i la millor manera de distribució dels recursos, i encara millor que això ho seria deixar-ho a mans de la gent del territori.
És a dir, que l’any que ve segurament tornarem a discutir del mateix i segurament haurem de tornar a recordar al funcionari de torn, que aquesta llei ha de tenir excepcionalitats com la dels nuclis agregats.
El què no s’entén és que vist aquest any que s’ha d’hagut de corregir, no es canviï la llei perquè ja contempli l’excepcionalitat i reguli automàticament que els alumnes d’els nuclis agregats a partir d’una distància tinguin els mateix drets que els alumnes d’un altre terme municipal.