Els joves del Ripollès no renuncien a tornar a casa
Ser jove i ser ripollès. Aquesta és la gran qüestió que es fan molts joves de la nostra comarca en el moment en què acaben els seus estudis perquè si ja és complicat trobar feina a la resta del nostre país, en alguns moments, sembla ser impossible a la nostra comarca.
Fa molt temps que es parla del Ripollès com una comarca envellida i amb poca empenta però també cal plantejar-nos quin futur és el què estem oferint a aquest joves acabats de graduar-se i quin és el que els hi podem oferir. Divendres es va fer una taula rodona on es van exposar diferents casos de joves, d’aquí i d’allà, explicant quin era el seu cas particular i, com es va poder comprovar, molts dels nostres petits de casa han d’agafar les maletes per buscar-se un futur millor del què podem oferir a casa nostra o simplement trobar un futur.
Així doncs què és el que estem fent malament perquè no puguin treballar al Ripollès d’allò que han cursat? La comarca no es prou rica com perquè es quedin aquí? Sovint el què esperem quan a una persona propera li succeeix aquest cas és que ha estudiat quelcom que aquí no s’estila o que no hi ha cap empresa on es pugui treballar d’aquell ensenyament en concret.
Doncs no, senyors, no. El Ripollès ha de ser capaç d’atraure a tota mena d’activitats, tota mena d’empreses i aportar aquell valor afegit que faci que tots tinguem una oportunitat. No sabríem dir quin és el camí que hem d’emprendre però si ha de ser el turisme, per exemple, perquè no apostem definitivament per aquest camí i d’aquesta manera obrirem portes a tota mena d’activats paral·leles al voltant? L’aposta ha de ser decidia, sí, però tots som capaços des de l’ens més important de la comarca fins a l’últim ripollès d’emprendre un camí sense retorn apostant i fent comarca. Treballar des del Ripollès i pel Ripollès per aconseguir un futur digne i amb seguretat per tots aquests joves que cursen els seus estudis.
Perquè, sinó, l’alternativa serà despoblar mica en mica i de persona en persona aquests dinou municipis que conformem el Ripollès per després trobar-nos tots en una capital, diga-li X, sense tenir cap vincle en comú.
La setmana passada s’inaugurava l’oficina jove del Ripollès, un espai que ha de servir per donar assessorament als joves de la comarca. Després d’escoltar els joves de la taula rodona de divendres, el principal dubte que tenim és que si no som capaços de donar-los una alternativa perquè després de formar-se puguin venir a guanyar-se la vida a la nostra comarca la sensació que d’espai que els joves sí que en tindrem però potser el què no tindrem són joves amb els que omplir-lo. Per cert, un missatge per l’esperança, escoltant els joves de divendres, el Ripollès no es resigna a ser una comarca sense futur. Per això lluitem.
Fa molt temps que es parla del Ripollès com una comarca envellida i amb poca empenta però també cal plantejar-nos quin futur és el què estem oferint a aquest joves acabats de graduar-se i quin és el que els hi podem oferir. Divendres es va fer una taula rodona on es van exposar diferents casos de joves, d’aquí i d’allà, explicant quin era el seu cas particular i, com es va poder comprovar, molts dels nostres petits de casa han d’agafar les maletes per buscar-se un futur millor del què podem oferir a casa nostra o simplement trobar un futur.
Així doncs què és el que estem fent malament perquè no puguin treballar al Ripollès d’allò que han cursat? La comarca no es prou rica com perquè es quedin aquí? Sovint el què esperem quan a una persona propera li succeeix aquest cas és que ha estudiat quelcom que aquí no s’estila o que no hi ha cap empresa on es pugui treballar d’aquell ensenyament en concret.
Doncs no, senyors, no. El Ripollès ha de ser capaç d’atraure a tota mena d’activitats, tota mena d’empreses i aportar aquell valor afegit que faci que tots tinguem una oportunitat. No sabríem dir quin és el camí que hem d’emprendre però si ha de ser el turisme, per exemple, perquè no apostem definitivament per aquest camí i d’aquesta manera obrirem portes a tota mena d’activats paral·leles al voltant? L’aposta ha de ser decidia, sí, però tots som capaços des de l’ens més important de la comarca fins a l’últim ripollès d’emprendre un camí sense retorn apostant i fent comarca. Treballar des del Ripollès i pel Ripollès per aconseguir un futur digne i amb seguretat per tots aquests joves que cursen els seus estudis.
Perquè, sinó, l’alternativa serà despoblar mica en mica i de persona en persona aquests dinou municipis que conformem el Ripollès per després trobar-nos tots en una capital, diga-li X, sense tenir cap vincle en comú.
La setmana passada s’inaugurava l’oficina jove del Ripollès, un espai que ha de servir per donar assessorament als joves de la comarca. Després d’escoltar els joves de la taula rodona de divendres, el principal dubte que tenim és que si no som capaços de donar-los una alternativa perquè després de formar-se puguin venir a guanyar-se la vida a la nostra comarca la sensació que d’espai que els joves sí que en tindrem però potser el què no tindrem són joves amb els que omplir-lo. Per cert, un missatge per l’esperança, escoltant els joves de divendres, el Ripollès no es resigna a ser una comarca sense futur. Per això lluitem.