El Ripollès, comarca solidària
Aquest cap de setmana hem vist dos punts de solidaritat a la nostra comarca. Per una banda, l’espectacle organitzat per l’Hospital de Campdevànol a favor de La Marató de TV3 que enguany es dedica a les malalties del cor. I per l’altre, el gran recapte celebrat a tot Catalunya i on el Ripollès també hi ha participat de valent. Els ripollesos i ripolleses, com en moltes altres ocasions, han aportat el seu gra de sorra en aquestes dues iniciatives que venen a pal·liar dos dels gran problemes que pateix la nostra societat.
Arrel d’aquestes dues iniciatives, hem pogut observar , sobretot, a través de les xarxes socials com molts polítics de tots els partits i tots els colors s’han animat a participar-hi. Des d’aquí ens felicitem que hi hagin col·laborat però, alhora, també ens sorgeix una pregunta al cap: perquè ens posem l’armilla de col·laborador però no fem res perquè no hagi de ser la societat civil qui s’encarregui de donar llum a aquestes situacions que molts cops es tenyeixen d’un color negre? La societat tenim uns drets i unes obligacions, entre les que es troba, en la nostra opinió, col·laborar perquè TOTS tinguem un futur digne. Però no és menys cert que la classe política, les institucions haurien d’assumir aquest paper amb molta més força del què ho fan. És trist que moltes persones es quedin sense casa perquè no poden pagar l’hipoteca o el lloguer però més trist és que els polítics i les institucions permetin que, a sobre, hagin de pagar el què els queda d’aquesta hipoteca. El seu futur queda hipotecat per sempre. NO hi ha futur sinó foscor. I, com que el caler mana, els polítics d’aquí i d’allà no hi fan res. Hem de ser nosaltres, la societat, els que solem dir gent de carrer, qui agafem el toro per les banyes i aportem el què els altres no són capaços de fer.
Hem de seguir col·laborant, amb La Marató, amb el Gran Recapte i amb moltes altres activitats que ajuden a les persones que ens envolten diàriament però també hem d’exigir que no s’hi val en carregar tot el pes cap a nosaltres, que polítics, institucions, partits, tots hem de treballar perquè algun dia, i esperem que no molt lluny, no faci falta dedicar jornades a allò que realment és important.
Però permeteu-me que fem una mica d’autocrítica. No només hem de ser solidaris els dies que queda bé sortir al carrer i que tothom vegi que has col·laborat amb aquestes causes. Cada dia de l’any, els 365 dies, hi ha persones del nostre voltant que tenen necessitats. Per tant, ser solidaris no vol dir donar cinc euros en una entrada o comprar un pack de sis brics de llet. Ser solidaris és estar compromès amb la societat tots els dies de l’any.
Arrel d’aquestes dues iniciatives, hem pogut observar , sobretot, a través de les xarxes socials com molts polítics de tots els partits i tots els colors s’han animat a participar-hi. Des d’aquí ens felicitem que hi hagin col·laborat però, alhora, també ens sorgeix una pregunta al cap: perquè ens posem l’armilla de col·laborador però no fem res perquè no hagi de ser la societat civil qui s’encarregui de donar llum a aquestes situacions que molts cops es tenyeixen d’un color negre? La societat tenim uns drets i unes obligacions, entre les que es troba, en la nostra opinió, col·laborar perquè TOTS tinguem un futur digne. Però no és menys cert que la classe política, les institucions haurien d’assumir aquest paper amb molta més força del què ho fan. És trist que moltes persones es quedin sense casa perquè no poden pagar l’hipoteca o el lloguer però més trist és que els polítics i les institucions permetin que, a sobre, hagin de pagar el què els queda d’aquesta hipoteca. El seu futur queda hipotecat per sempre. NO hi ha futur sinó foscor. I, com que el caler mana, els polítics d’aquí i d’allà no hi fan res. Hem de ser nosaltres, la societat, els que solem dir gent de carrer, qui agafem el toro per les banyes i aportem el què els altres no són capaços de fer.
Hem de seguir col·laborant, amb La Marató, amb el Gran Recapte i amb moltes altres activitats que ajuden a les persones que ens envolten diàriament però també hem d’exigir que no s’hi val en carregar tot el pes cap a nosaltres, que polítics, institucions, partits, tots hem de treballar perquè algun dia, i esperem que no molt lluny, no faci falta dedicar jornades a allò que realment és important.
Però permeteu-me que fem una mica d’autocrítica. No només hem de ser solidaris els dies que queda bé sortir al carrer i que tothom vegi que has col·laborat amb aquestes causes. Cada dia de l’any, els 365 dies, hi ha persones del nostre voltant que tenen necessitats. Per tant, ser solidaris no vol dir donar cinc euros en una entrada o comprar un pack de sis brics de llet. Ser solidaris és estar compromès amb la societat tots els dies de l’any.