Les oportunitats que s’han de perseguir
El pont de la Puríssima ens deixa imatges espectaculars. Els carrers de la majoria dels dinou municipis de la comarca plens de gom a gom per gaudir de tres dies de festa. Aquesta afluència, alhora, ha provocat que els índexs d’ocupació de places hoteleres es situen en cotes molt altes, del voltant del noranta per cent.
Això ens fa reflexionar sobre quin és el futur que volem i desitgem per la nostra estimada comarca. Diuen o diem que volem ser una comarca turística i s’està realitzant una aposta decidida per encaminar-nos cap a aquesta situació. Però per fer-ho cal que aprofitem les oportunitats que ens arriben i que no només uns es sumin al carro, sinó tots. Aquest cap de setmana n’és un bon exemple ja que les fires que s’han realitzat a diversos punts del nostre territori han provocat que tothom, visitants però també ripollesos i ripolleses, caminin pels carrers dels pobles, omplin de llum i colors els principals emplaçaments de les viles i, perquè no, omplin les bosses de productes made in el Ripollès.
D’altra banda, és trist comprovar com una part del comerç que tant reclama aquest pas decidit cap al sector turístic no obri les portes en dates senyalades. És de poc grat anar a un poble on l’únic que pots fer és caminar pels carrers, prendre un cafè en algun dels pocs bars que obren en cap de setmana o diumenge i poca cosa més. Senyors, tots sabem que treballar mentre el teu amic, company o companya, familiar està a casa calentó a la vora del foc és cansat i complicat però, si no ho fem l’imatge que estem donant envers les persones que ens visiten són de pobles morts que no té res a oferir. Són visitants d’un dia que no ens deixaran la riquesa que tan necessita el Ripollès per sortir del pou en què està la comarca però que sens dubte es poden endur una millor imatge del Ripollès.
Tampoc és qüestió de renyar a ningú ni de donar la recepta màgica per arreglar les coses, perquè de veritat que si la tinguéssim ja l’hauríem utilitzat, però creiem que és necessari definir el model que hem de seguir per convertir-nos en allò que volem ser. I, si realment no és el que desitgem, busquem el model que ens convingui més però amb una aposta decidida de tots els ripollesos i ripolleses, dels 19 municipis de la comarca i de tots els sectors. Hem d’aprofitar les oportunitats que tenim i que se’n obren, com la que en gran part hem aprofitat aquest pont de la Puríssima, però, de fet, tots els dies són oportunitats per créixer i per viure millor, perquè si entenem que quan surt el sol surt per tothom i que si remem tots en la mateixa direcció avencem més ràpid, ens en sortirem.
Segurament, si busquéssim en editorials de després d’aquest pont, d’anys anterior, trobaríem reflexions similars però no per això aquesta és menys vàlida perquè és important seguir-ho recordant.
Això ens fa reflexionar sobre quin és el futur que volem i desitgem per la nostra estimada comarca. Diuen o diem que volem ser una comarca turística i s’està realitzant una aposta decidida per encaminar-nos cap a aquesta situació. Però per fer-ho cal que aprofitem les oportunitats que ens arriben i que no només uns es sumin al carro, sinó tots. Aquest cap de setmana n’és un bon exemple ja que les fires que s’han realitzat a diversos punts del nostre territori han provocat que tothom, visitants però també ripollesos i ripolleses, caminin pels carrers dels pobles, omplin de llum i colors els principals emplaçaments de les viles i, perquè no, omplin les bosses de productes made in el Ripollès.
D’altra banda, és trist comprovar com una part del comerç que tant reclama aquest pas decidit cap al sector turístic no obri les portes en dates senyalades. És de poc grat anar a un poble on l’únic que pots fer és caminar pels carrers, prendre un cafè en algun dels pocs bars que obren en cap de setmana o diumenge i poca cosa més. Senyors, tots sabem que treballar mentre el teu amic, company o companya, familiar està a casa calentó a la vora del foc és cansat i complicat però, si no ho fem l’imatge que estem donant envers les persones que ens visiten són de pobles morts que no té res a oferir. Són visitants d’un dia que no ens deixaran la riquesa que tan necessita el Ripollès per sortir del pou en què està la comarca però que sens dubte es poden endur una millor imatge del Ripollès.
Tampoc és qüestió de renyar a ningú ni de donar la recepta màgica per arreglar les coses, perquè de veritat que si la tinguéssim ja l’hauríem utilitzat, però creiem que és necessari definir el model que hem de seguir per convertir-nos en allò que volem ser. I, si realment no és el que desitgem, busquem el model que ens convingui més però amb una aposta decidida de tots els ripollesos i ripolleses, dels 19 municipis de la comarca i de tots els sectors. Hem d’aprofitar les oportunitats que tenim i que se’n obren, com la que en gran part hem aprofitat aquest pont de la Puríssima, però, de fet, tots els dies són oportunitats per créixer i per viure millor, perquè si entenem que quan surt el sol surt per tothom i que si remem tots en la mateixa direcció avencem més ràpid, ens en sortirem.
Segurament, si busquéssim en editorials de després d’aquest pont, d’anys anterior, trobaríem reflexions similars però no per això aquesta és menys vàlida perquè és important seguir-ho recordant.