Poca aigua clara per unes eleccions a cinc mesos
Ara que s’acaba l’any i que falten poc més de cinc mesos per les eleccions municipals caldria fer una ullada al panorama actual. A escasses vint-i-tres setmanes d’aquesta important cita amb les urnes, la comarca del Ripollès encara en sap poc del què pot passar, per no dir res. Pocs, molt pocs, alcaldes o alcaldables es coneixen, els podríem comptar amb els dits d’una mà, i ens atreviríem a dir que encara ens en sobrarien. Anys ençà, a un any vista de les eleccions, ja es coneixia quins alcaldes voldrien optar a la reelecció, qui encapçalaria les llistes de tots els partits i qui ja no continuarien.
En aquests moments, s’estan produint molts contactes, molts alcaldes estan pensant si tornar-se a presentar o no però de llistes tancades molt poques o això és el que de moment es coneix.
Fet aquest repàs, podríem considerar tres possibles raons que hagin pogut produir aquest fet. En primera instància, la nostra societat ha canviat ja que el concepte que anys enrere moltes persones tenien arrelat de treballar pel poble de forma gratuïta ja està fora del mapa. Actualment, és difícil trobar a persones que estiguin disposades a fer aquesta feina de forma altruista.
D’altra banda, ser polític no està ben vist, cosa que no és novetat, però en aquests moments ningú està disposat que sense proves o sense base puguin titllar-te de corrupte o de mala gestió cosa que és totalment comprensible però que no hauria de ser així.
I per últim, també, podríem trobar un tercer motiu que retrassa aquesta decisió i no és altra que la crisi econòmica que viu el país i el món. Gestionar el poble, el municipi, en temps de bonança és fàcil però trobar persones que estiguin disposades a treballar en el moments de misèria és difícil, molt difícil. Quan tot es opulència, quan es pot fer tot allò que desitges, tot allò que li convé el poble, perquè no, i es disposa del finançament necessari és molt fàcil poder ser un bon polític i acontentar a tots els vilatans però, la tasca de decidir el què és més prioritari i deixar pel camí inversions necessàries al poble, i que un a de decidir que no son prioritàries, és molt complicat, una tasca mal vista i que no agrada a la majoria de persones que viuen a la vila ni tan sols a aquells que en el moment de les eleccions van dipositar la butlleta perquè fossis tu el que governa.
Això només ens fa reflexionar sobre el compromís de la societat perquè és important per la mateixa que sorgeixin persones que vulguin ser alcaldables, que vulguin encapçalar les llistes i que en vulguin formar part ja que això només produeix un cosa, que la societat pugui escollir perquè d’aquesta manera, quan més opcions es presentin més diversitat d’eleccions hi haurà i no serà res més que una mostra de democràcia del poble, fet que tant reclama la societat ripollesa i, perquè no, catalana.
En aquests moments, s’estan produint molts contactes, molts alcaldes estan pensant si tornar-se a presentar o no però de llistes tancades molt poques o això és el que de moment es coneix.
Fet aquest repàs, podríem considerar tres possibles raons que hagin pogut produir aquest fet. En primera instància, la nostra societat ha canviat ja que el concepte que anys enrere moltes persones tenien arrelat de treballar pel poble de forma gratuïta ja està fora del mapa. Actualment, és difícil trobar a persones que estiguin disposades a fer aquesta feina de forma altruista.
D’altra banda, ser polític no està ben vist, cosa que no és novetat, però en aquests moments ningú està disposat que sense proves o sense base puguin titllar-te de corrupte o de mala gestió cosa que és totalment comprensible però que no hauria de ser així.
I per últim, també, podríem trobar un tercer motiu que retrassa aquesta decisió i no és altra que la crisi econòmica que viu el país i el món. Gestionar el poble, el municipi, en temps de bonança és fàcil però trobar persones que estiguin disposades a treballar en el moments de misèria és difícil, molt difícil. Quan tot es opulència, quan es pot fer tot allò que desitges, tot allò que li convé el poble, perquè no, i es disposa del finançament necessari és molt fàcil poder ser un bon polític i acontentar a tots els vilatans però, la tasca de decidir el què és més prioritari i deixar pel camí inversions necessàries al poble, i que un a de decidir que no son prioritàries, és molt complicat, una tasca mal vista i que no agrada a la majoria de persones que viuen a la vila ni tan sols a aquells que en el moment de les eleccions van dipositar la butlleta perquè fossis tu el que governa.
Això només ens fa reflexionar sobre el compromís de la societat perquè és important per la mateixa que sorgeixin persones que vulguin ser alcaldables, que vulguin encapçalar les llistes i que en vulguin formar part ja que això només produeix un cosa, que la societat pugui escollir perquè d’aquesta manera, quan més opcions es presentin més diversitat d’eleccions hi haurà i no serà res més que una mostra de democràcia del poble, fet que tant reclama la societat ripollesa i, perquè no, catalana.