La il·lusió no es pot perdre mai
22 de desembre, dia assenyalat per tots al calendari, i en el que tothom hi dipositat moltes esperances. Esperances per ser una mica més rics i per viure instants de màgia i felicitat com els que es van viure ara fa cent anys quan va tocar la grossa de Nadal a Ripoll o quan fa dos anys molts ripollesos van arreplegar un bon grapat d’euros amb el quart premi que va caure a Ripoll.
Aquest any, però, la sort va passar de llarg per la nostra comarca. Bé, no van tocar cap primer ni segon ni tercer però podríem dir que algun ripollès ven afortunat ha pogut recuperar aquells diners que han gastant en la loteria. I és que qui més o qui menys, després de saber que no ha tocat res important, dipositant les esperances en què els nens de Sant Ildefons cantin allò de miiiiil eurooos en el dècim o la participació que han comprat.
Això ens fa reflexionar en l’il·lusió i les esperances que destinem en joc de l’atzar i que, molt probablement, sabem que no tindrem la tan esperada recompensa. Però ja saben el que diuen, no? Que d’Il·lusions també es viu i és que els ripollesos som d’aquella mena de persones que quan se’ns acaba una il·lusió, de cop i volta la tornem a recuperar amb una altra i, com no, ara és el torn de la Grossa de Cap d’Any.
Però de fet, perquè esperem a dipositar la il·lusió en un tros de paper que amb una probabilitat molt petita pot ser que ens deixi coberts de bitllets i monedes per uns anys? La il·lusió, l’esperança, els anhels, la perseverança, tots aquests adjectius, els hauríem d’apropar cada cop més en l’esforç d’aquesta comarca per seguir lluitant, seguir treballant i seguir creixent.
Ara que falten pocs dies per arribar a dates assenyalades on es veuen ulls d’emoció entre els més petits i els més grans, perquè no dir-ho, ara que venen temps en els que famílies i amics es reuneixen per celebrar que estem bé i que seguim endavant, ara que empreses es reuneixen per commemorar un any més de feina conjunta i de continuar fent aquesta tasca que tant cosa diàriament, ara és hora de fer balanç d’any o si més no intentar-ho fer. El Ripollès, una comarca molt rica en molts aspectes, podríem dir que ha viscut un any més plàcid dels que ens han precedit, amb el punt negatiu de la possible presentació del concurs de creditors de l’empresa Interskool Power Tools, però que en definitiva no ha estat un any dolent. Potser no ens hem recuperat de la gran crisi que hem viscut i que segurament i malauradament ens tocarà viure però si que es veuen petits clars de llum que indiquen que el Ripollès podrà continuar essent tal i com és i tal i com era. Una comarca treballadora, valenta i orgullosa de ser qui és i sense pretensions de ser allò que no és. El Ripollès ha de continuar treballant en aquesta direcció per continuar creixent i per celebrar unes bones festes l’any que ve, que això és el que els hi desitgem des d’aquest setmanari per aquest any. Bones Festes!
Aquest any, però, la sort va passar de llarg per la nostra comarca. Bé, no van tocar cap primer ni segon ni tercer però podríem dir que algun ripollès ven afortunat ha pogut recuperar aquells diners que han gastant en la loteria. I és que qui més o qui menys, després de saber que no ha tocat res important, dipositant les esperances en què els nens de Sant Ildefons cantin allò de miiiiil eurooos en el dècim o la participació que han comprat.
Això ens fa reflexionar en l’il·lusió i les esperances que destinem en joc de l’atzar i que, molt probablement, sabem que no tindrem la tan esperada recompensa. Però ja saben el que diuen, no? Que d’Il·lusions també es viu i és que els ripollesos som d’aquella mena de persones que quan se’ns acaba una il·lusió, de cop i volta la tornem a recuperar amb una altra i, com no, ara és el torn de la Grossa de Cap d’Any.
Però de fet, perquè esperem a dipositar la il·lusió en un tros de paper que amb una probabilitat molt petita pot ser que ens deixi coberts de bitllets i monedes per uns anys? La il·lusió, l’esperança, els anhels, la perseverança, tots aquests adjectius, els hauríem d’apropar cada cop més en l’esforç d’aquesta comarca per seguir lluitant, seguir treballant i seguir creixent.
Ara que falten pocs dies per arribar a dates assenyalades on es veuen ulls d’emoció entre els més petits i els més grans, perquè no dir-ho, ara que venen temps en els que famílies i amics es reuneixen per celebrar que estem bé i que seguim endavant, ara que empreses es reuneixen per commemorar un any més de feina conjunta i de continuar fent aquesta tasca que tant cosa diàriament, ara és hora de fer balanç d’any o si més no intentar-ho fer. El Ripollès, una comarca molt rica en molts aspectes, podríem dir que ha viscut un any més plàcid dels que ens han precedit, amb el punt negatiu de la possible presentació del concurs de creditors de l’empresa Interskool Power Tools, però que en definitiva no ha estat un any dolent. Potser no ens hem recuperat de la gran crisi que hem viscut i que segurament i malauradament ens tocarà viure però si que es veuen petits clars de llum que indiquen que el Ripollès podrà continuar essent tal i com és i tal i com era. Una comarca treballadora, valenta i orgullosa de ser qui és i sense pretensions de ser allò que no és. El Ripollès ha de continuar treballant en aquesta direcció per continuar creixent i per celebrar unes bones festes l’any que ve, que això és el que els hi desitgem des d’aquest setmanari per aquest any. Bones Festes!