Què s’ha fet malament?
El rescat dels dos joves a la zona de Llentes, al terme municipal de Les Llosses, ha comportat un seguit de qüestionaments sobre l’eficàcia i el desenvolupament dels rescats al Ripollès. Pot ser que el desenllaç final, amb el resultat de la mort dels dos joves, un noi de Campdevànol i una noia de Manlleu, es va produir per la coincidència de molts factors imprevisibles. Potser sí.
Però el que de veritat ens preocupa, tal i com ho ha demanat l’Ajuntament de Campdevàvol, és que s’aclareixin alguns aspectes del procediment de rescat.
Un cop sabudes les circumstàncies sorprenen alguns aspectes:
És difícil entendre com havent connectat, des del lloc de l’accident, amb el 112, sabent que hi havia una persona que havia quedat sense sentit, només s’hi enviés en un primer moment, una ambulància sense el suport dels bombers que s’hi van afegir més tard amb dotacions terrestres insuficients per accedir al lloc, sabent que es tractava d’una zona muntanyosa de difícil accés. Costa entendre com en una actuació d’aquestes característiques no contempla utilitzar serveis de proximitat en les actuacions d’emergència com pot ser el servei de Protecció Civil o de Policia Local, molt més coneixedors de la comarca, que no pas altres cossos que són derivats des d’altres indrets de Catalunya. També, no deixa de ser sorprenent que el cos de bombers de Ripoll, ubicat en una zona de plena àrea muntanya, no disposi d’un vehicle tot terreny amb tracció a les quatre rodes i se’n hagi de desplaçar un de la comarca veïna de la Garrotxa amb la demora de temps que això comporta en un cas on el temps, en teoria, és vital.
En aquest cas, potser el cúmul de circumstàncies en el que es va produir l’incident, poc s’hagués pogut fer per salvar la vida dels joves. Però no ens podem deixar de preguntar perquè un pla de rescats té tants dèficits per activar-lo i que hi hagi un protocol tan complex- que per cert tampoc s’entén quan es diu que es suprimiran ens metges del SEM, dels municipis del Ripollès, una de les comarques on més hi cal aquest servei-.
És positiu reflexionar sobre el que no ha funcionat del desplegament del pla de rescats i el protocol que s’ha utilitzat. Cada cas, és diferent i no s’ha de generalitzar en les actuacions del cossos implicats en aquest servei.
Hem de confiar amb la professionalitat dels cossos que van intervenir en el rescat, però, a l’hora, hem de ser crítics en analitzar els procediments que han tingut punts febles i en les mancances de material i potser del coneixement del territori que si s’han evidenciat en aquesta actuació.
Es molt important que els ciutadans confiïn amb els serveis que reben, però quan s’esdevenen aquests processos de descoordinació, és evident que minva la credibilitat dels ciutadans cap a uns serveis on en la teoria, però també, i sobretot, en la pràctica, han de demostrar la seva eficàcia. Si és així continuarem trucant, sempre amb responsabilitat, al 112.
Però el que de veritat ens preocupa, tal i com ho ha demanat l’Ajuntament de Campdevàvol, és que s’aclareixin alguns aspectes del procediment de rescat.
Un cop sabudes les circumstàncies sorprenen alguns aspectes:
És difícil entendre com havent connectat, des del lloc de l’accident, amb el 112, sabent que hi havia una persona que havia quedat sense sentit, només s’hi enviés en un primer moment, una ambulància sense el suport dels bombers que s’hi van afegir més tard amb dotacions terrestres insuficients per accedir al lloc, sabent que es tractava d’una zona muntanyosa de difícil accés. Costa entendre com en una actuació d’aquestes característiques no contempla utilitzar serveis de proximitat en les actuacions d’emergència com pot ser el servei de Protecció Civil o de Policia Local, molt més coneixedors de la comarca, que no pas altres cossos que són derivats des d’altres indrets de Catalunya. També, no deixa de ser sorprenent que el cos de bombers de Ripoll, ubicat en una zona de plena àrea muntanya, no disposi d’un vehicle tot terreny amb tracció a les quatre rodes i se’n hagi de desplaçar un de la comarca veïna de la Garrotxa amb la demora de temps que això comporta en un cas on el temps, en teoria, és vital.
En aquest cas, potser el cúmul de circumstàncies en el que es va produir l’incident, poc s’hagués pogut fer per salvar la vida dels joves. Però no ens podem deixar de preguntar perquè un pla de rescats té tants dèficits per activar-lo i que hi hagi un protocol tan complex- que per cert tampoc s’entén quan es diu que es suprimiran ens metges del SEM, dels municipis del Ripollès, una de les comarques on més hi cal aquest servei-.
És positiu reflexionar sobre el que no ha funcionat del desplegament del pla de rescats i el protocol que s’ha utilitzat. Cada cas, és diferent i no s’ha de generalitzar en les actuacions del cossos implicats en aquest servei.
Hem de confiar amb la professionalitat dels cossos que van intervenir en el rescat, però, a l’hora, hem de ser crítics en analitzar els procediments que han tingut punts febles i en les mancances de material i potser del coneixement del territori que si s’han evidenciat en aquesta actuació.
Es molt important que els ciutadans confiïn amb els serveis que reben, però quan s’esdevenen aquests processos de descoordinació, és evident que minva la credibilitat dels ciutadans cap a uns serveis on en la teoria, però també, i sobretot, en la pràctica, han de demostrar la seva eficàcia. Si és així continuarem trucant, sempre amb responsabilitat, al 112.