Els dubtes dels candidats
Estem a menys dels 100 dies perquè es puguin votar els candidats i caps de llista a les pròximes eleccions municipals del 24 de maig. Aquest compte enrere, que acaba el dia 20 d’abril per presentar les llistes, ha posat al descobert que els partits i associacions no ho tenen fàcil per trobar candidats. En aquesta convocatòria, més que mai, a la comarca del Ripollès es denota un retard important i tot ve donat pels dubtes dels candidats i la dificultat a implicar a gent nova.
Tres aspectes marquen els dubtes de les candidatures. El Primer definit pel procés sobiranista, on a el Ripollès ha afectat directament al Partit dels Socialistes de Catalunya. Les seves postures no sobiranistes han comportat el distanciament d’alguns candidats de les sigles del PSC i opten per candidatures amb suports i denominacions d’independents. El segon aspecte ha estat el de la corrupció mal generalitzada a totes aquelles persones que tenen càrrecs públics. No hauria de ser així i menys en l’àmbit local i comarcal. Cal demanar una reflexió a tots aquells que quan els parlen de càrrecs polítics locals i comarcals els equiparin amb els grans escàndols del país. Ni per volums econòmics, ni per interessos personals en trobarien gaires a casa nostra. Molts candidats renuncien al seu benestar personal i familiar per dedicar-se al poble, per millorar-lo i compartir esforços amb veïns, entitats i institucions per tirar endavant projectes pel el seu municipi. Per a totes aquestes persones , els candidats de pobles, cal fer-los un reconeixent i demanar-los que no tinguin en compte les acusacions que directament o indirecta els poden arribar a les seves oïdes. En aquest sentit, alguns deuen estar cansats que essent ben poc retribuïts se’ls faci responsables de tot, convertint problemes particulars a generals, crítiques personals, antecedents de picabaralles entre famílies del poble, etc...
El tercer factor és el de les retallades per sortir de la crisi. No poden fer allò que veuen necessari pel poble i no poden obtenir el compromís de les Administracions per tirar-los endavant. Alguns han llençat la tovallola i diuen que estan cansats i que amb quatre, vuit o dotze anys en tenen prou d’haver participat a l’Ajuntament del seu poble, governant o estant a l’oposició. També s’entén quan la majoria són alcaldes per vocació de fer poble i no busquen viure de la política, tot i que també la política fa que alguns trobin la llançadora als ajuntaments per projectar-se a altres status polítics. Els alcaldes de la majoria de poblacions del Ripollès, però, fan la funció de la navalla suïssa, és a dir que estan preparats per fer de tot, amb pocs recursos i molta dedicació, renunciant a vegades a la seva feina i a moltes hores d’estar amb la família. Per tot plegat la realitat és que de la quarantena de candidatures que es van presentar a les darreres eleccions municipals, a menys de cent dies per tancar-les, en prou feines n’hi una quarta part de confirmades i amb el risc que potser en algunes poblacions petites no en tinguin cap. Esperem que tots els veïns del Ripollès puguin optar a cada poble a més d’una opció per votar. Desitgem que sigui possible encara que tal com diuen els Manel, després cantarem Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.
Tres aspectes marquen els dubtes de les candidatures. El Primer definit pel procés sobiranista, on a el Ripollès ha afectat directament al Partit dels Socialistes de Catalunya. Les seves postures no sobiranistes han comportat el distanciament d’alguns candidats de les sigles del PSC i opten per candidatures amb suports i denominacions d’independents. El segon aspecte ha estat el de la corrupció mal generalitzada a totes aquelles persones que tenen càrrecs públics. No hauria de ser així i menys en l’àmbit local i comarcal. Cal demanar una reflexió a tots aquells que quan els parlen de càrrecs polítics locals i comarcals els equiparin amb els grans escàndols del país. Ni per volums econòmics, ni per interessos personals en trobarien gaires a casa nostra. Molts candidats renuncien al seu benestar personal i familiar per dedicar-se al poble, per millorar-lo i compartir esforços amb veïns, entitats i institucions per tirar endavant projectes pel el seu municipi. Per a totes aquestes persones , els candidats de pobles, cal fer-los un reconeixent i demanar-los que no tinguin en compte les acusacions que directament o indirecta els poden arribar a les seves oïdes. En aquest sentit, alguns deuen estar cansats que essent ben poc retribuïts se’ls faci responsables de tot, convertint problemes particulars a generals, crítiques personals, antecedents de picabaralles entre famílies del poble, etc...
El tercer factor és el de les retallades per sortir de la crisi. No poden fer allò que veuen necessari pel poble i no poden obtenir el compromís de les Administracions per tirar-los endavant. Alguns han llençat la tovallola i diuen que estan cansats i que amb quatre, vuit o dotze anys en tenen prou d’haver participat a l’Ajuntament del seu poble, governant o estant a l’oposició. També s’entén quan la majoria són alcaldes per vocació de fer poble i no busquen viure de la política, tot i que també la política fa que alguns trobin la llançadora als ajuntaments per projectar-se a altres status polítics. Els alcaldes de la majoria de poblacions del Ripollès, però, fan la funció de la navalla suïssa, és a dir que estan preparats per fer de tot, amb pocs recursos i molta dedicació, renunciant a vegades a la seva feina i a moltes hores d’estar amb la família. Per tot plegat la realitat és que de la quarantena de candidatures que es van presentar a les darreres eleccions municipals, a menys de cent dies per tancar-les, en prou feines n’hi una quarta part de confirmades i amb el risc que potser en algunes poblacions petites no en tinguin cap. Esperem que tots els veïns del Ripollès puguin optar a cada poble a més d’una opció per votar. Desitgem que sigui possible encara que tal com diuen els Manel, després cantarem Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.