Ara, ja toca
En pocs dies de diferència, tres municipis del Ripollès han distingit a tres ciutadans que han complert cent anys. Enhorabona i felicitats!! Aquest fet és una constatació que actualment es viu més anys a la comarca. Ara bé, no deixa de ser només una cara de la moneda. Ja ho va dir l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, durant la gala dels premis Ripollès Líders, a Ripoll l’any 2014, hi van haver 100 defuncions davant només 70 naixements. Un balanç de trenta ciutadans menys de mitjana en un any. Aquesta tendència ha estat present a la capital i a la resta de la comarca durant els darrers anys. Perquè no neixen més ripollesos? Perquè la gent no es queda els joves se’n van de la comarca?
Són interrogants que un any rere l’altre es plantegen les administracions i no hi s’acaba de trobar-hi remei. Les xifres, segons l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, no enganyen. Hem anat reculant. Dels 25.700 residents al Ripollès, la majoria, un 63%, estan entre la franja de 15 i 64 anys d’edat. Ara bé, atenció a les puntes, els de menys de 15 anys només són 3.268, 13%, i els de més de 65 anys, 6.231, un 24%, gairebé el doble. Vol dir que anem invertint la piràmide. Mala cosa. El Pla de Muntanya que lluita per buscar que els joves del Ripollès es quedin a casa ja estableix un seguit de mesures, entre les que destaca la millora de l’accessibilitat a la comarca, diem-ne tren ,carreteres o transport públic a baix cost. Fomentar, segons les característiques de la zona, les activitats agroforestals. Incentivar que professionals d’un grau mig i superior puguin treballar des dels respectius municipis a través de les noves tecnologies. Cal , també, equipar a les poblacions intermèdies de la comarca dels serveis bàsics sanitaris i socials, fomentar l’emprenadoria etc... I podem afegir perquè els residents al Ripollès , o a altres comarques en retrocés de demografia, que així ho acreditin, no poden tenir una accés a preu simbòlic a les autopistes catalanes , com també tenen beneficis els andorrans per utilitzar el túnel del Cadí o els ciutadans de les illes per utilitzar els vols regulars. Cal que els joves ripollesos tinguin, més que ningú facilitat a l’accés a l’habitatge al seu municipi i que es desencalli el pla de rehabilitació de les antigues colònies i sobretot que es faciliti i es bonifiquin a les empreses que s’instal·lin a la comarca creant llocs de treball. El Govern de Catalunya pot dir que som pocs habitants en el conjunt del país. Però si busquem l’equilibri territorial, i no només l’aritmètica, vol dir això equilibri. I l’equilibri s’aconsegueix posant pes als extrems perquè si tot es concentra a un punt central, el mig s’enfonsa i això és el que la situació actual ens demostra.
Ara venen eleccions , demanem als candidats que impulsin projectes efectius per dinamitzar la població i l’activitat econòmica al Ripollès. La història ens mostra que som emprenedors i que la gent estima la seva terra i s’hi vol quedar, però ens tanquen massa portes. La comarca és molt bonica, però renunciem a ser el pessebre vivent de Catalunya que està molt bé per Nadal, però durant l’any volem ser actius. Amb el temps desitgem que no només siguin 3 els ciutadans centenaris en un any, sinó que en siguin molts més. Això si, que també puguem celebrar molts naixements més, i així confirmarem allò que tan sovint ens desitgem de salut i feina, que això ara ja toca.
Són interrogants que un any rere l’altre es plantegen les administracions i no hi s’acaba de trobar-hi remei. Les xifres, segons l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, no enganyen. Hem anat reculant. Dels 25.700 residents al Ripollès, la majoria, un 63%, estan entre la franja de 15 i 64 anys d’edat. Ara bé, atenció a les puntes, els de menys de 15 anys només són 3.268, 13%, i els de més de 65 anys, 6.231, un 24%, gairebé el doble. Vol dir que anem invertint la piràmide. Mala cosa. El Pla de Muntanya que lluita per buscar que els joves del Ripollès es quedin a casa ja estableix un seguit de mesures, entre les que destaca la millora de l’accessibilitat a la comarca, diem-ne tren ,carreteres o transport públic a baix cost. Fomentar, segons les característiques de la zona, les activitats agroforestals. Incentivar que professionals d’un grau mig i superior puguin treballar des dels respectius municipis a través de les noves tecnologies. Cal , també, equipar a les poblacions intermèdies de la comarca dels serveis bàsics sanitaris i socials, fomentar l’emprenadoria etc... I podem afegir perquè els residents al Ripollès , o a altres comarques en retrocés de demografia, que així ho acreditin, no poden tenir una accés a preu simbòlic a les autopistes catalanes , com també tenen beneficis els andorrans per utilitzar el túnel del Cadí o els ciutadans de les illes per utilitzar els vols regulars. Cal que els joves ripollesos tinguin, més que ningú facilitat a l’accés a l’habitatge al seu municipi i que es desencalli el pla de rehabilitació de les antigues colònies i sobretot que es faciliti i es bonifiquin a les empreses que s’instal·lin a la comarca creant llocs de treball. El Govern de Catalunya pot dir que som pocs habitants en el conjunt del país. Però si busquem l’equilibri territorial, i no només l’aritmètica, vol dir això equilibri. I l’equilibri s’aconsegueix posant pes als extrems perquè si tot es concentra a un punt central, el mig s’enfonsa i això és el que la situació actual ens demostra.
Ara venen eleccions , demanem als candidats que impulsin projectes efectius per dinamitzar la població i l’activitat econòmica al Ripollès. La història ens mostra que som emprenedors i que la gent estima la seva terra i s’hi vol quedar, però ens tanquen massa portes. La comarca és molt bonica, però renunciem a ser el pessebre vivent de Catalunya que està molt bé per Nadal, però durant l’any volem ser actius. Amb el temps desitgem que no només siguin 3 els ciutadans centenaris en un any, sinó que en siguin molts més. Això si, que també puguem celebrar molts naixements més, i així confirmarem allò que tan sovint ens desitgem de salut i feina, que això ara ja toca.