L’Educació com a arma
Malauradament en els darrers dies s’estan esdevenint fets que provoquen angoixes col·lectives i generen desconfiança a molts nivells. L’estavellament de l’avió de Lufthansa, la detenció d’un nucli Gihadista amb tota una família a Badalona que ja destinava a dos fills de setze anys a Síria. I ja amb més repercussió al Ripollès, un veí de Barcelona, tenia amagat a Planoles, tot un arsenal d’armament. També referent al Ripollès, dimecres les campanes de l’església tocaven amb tocs lents per reclamar als vilatans a recordar a una veïna, Sandra Arribas, víctima de l’accident de l’avió als Alps.
Tres fets desgraciats produïts per situacions individuals de persones afectades per malalties, fòbies i creences radicals, intol·lerants i inacceptables.
La Gihad, segons que defineixen tots els historiadors islamistes, es defineix com a la lluita contra tots aquells que no creguin en el seu déu. Aquesta definició ens porta a la memòria etapes de la història avergonyints en totes les religions i creences. Actualment encara la Gihad avala la violència, per imposar una ideologia retrograda i excloent. La família de Badalona havia retirat els seus fills de l’escola i només els feien aprendre l’Alcorà en els punts de la violència. Bé, davant d’aquests fets, els ciutadans que els ha tocat viure’s d’aprop, tenen desconfiances en moltes situacions: si un pilot perd el seny, si un veí emmagatzema explosius al costat de Casa o que de veïns hi ha famílies disposades a sacrificar els seus fills perquè es converteixin en assassins d’una causa de l’horror.
Encara que a poca escala, algú ja valora que aquesta Setmana Santa els catalans aposten per no volar i quedar-se més a prop. També es diu que alguns veïns desconfien d’entrada d’ altres veïns perquè són de cultures diferents i qualsevol activitat que hauria de ser normal, ara, ja és motiu de sospita i desconfiança. A Macbeth de Shakespeare, el rei Duncan, després de condemnar a mort per traïció, el baró de Cawdor un dels seus millors amics, diu “No hi ha cap art que permeti descobrir en el rostre d’un home com és la seva ment”. Aquest pensament continua igual de cert.
La solució no és fàcil ni ràpida però l’antídot el tenim: és l’educació, la tol·leràcia i el seny. Amb aquests elements aconseguirem que la integració continuï guanyant terreny i malgrat que fets aberrants, provoquin el dolor que genera per algunes famílies, demostrem que els catalans i ripollesos som gent responsable i fidels a un tarannà admirable, malgrat tot.
A la nostra comarca Campdevànol n’és exemple d’aquest tarannà. Aquesta setmana els veïns de la població, respectuosos han assistit a l’acte de record de la seva veïna la Sandra Arribas i de suport a la seva família. Unes hores abans , també, a Campdevànol es posava la primera pedra de la construcció d’una nova escola. Una aposta per l’educació. En aquest centre hi aniran nens del poble, segurament, n’hi haurà de cultures diferents i n’hi haurà, potser, amb dèficits de personalitat o altres alteracions.
Creixeran i s’educaran junts i veuran i aprendran que una actitud individual no trencarà mai un model d’un país ferm avesat en la convivència, el respecte l’acceptació d’ideologies diverses i malalties que en cap moment s’eradicaran amb la mort de les persones.
Tres fets desgraciats produïts per situacions individuals de persones afectades per malalties, fòbies i creences radicals, intol·lerants i inacceptables.
La Gihad, segons que defineixen tots els historiadors islamistes, es defineix com a la lluita contra tots aquells que no creguin en el seu déu. Aquesta definició ens porta a la memòria etapes de la història avergonyints en totes les religions i creences. Actualment encara la Gihad avala la violència, per imposar una ideologia retrograda i excloent. La família de Badalona havia retirat els seus fills de l’escola i només els feien aprendre l’Alcorà en els punts de la violència. Bé, davant d’aquests fets, els ciutadans que els ha tocat viure’s d’aprop, tenen desconfiances en moltes situacions: si un pilot perd el seny, si un veí emmagatzema explosius al costat de Casa o que de veïns hi ha famílies disposades a sacrificar els seus fills perquè es converteixin en assassins d’una causa de l’horror.
Encara que a poca escala, algú ja valora que aquesta Setmana Santa els catalans aposten per no volar i quedar-se més a prop. També es diu que alguns veïns desconfien d’entrada d’ altres veïns perquè són de cultures diferents i qualsevol activitat que hauria de ser normal, ara, ja és motiu de sospita i desconfiança. A Macbeth de Shakespeare, el rei Duncan, després de condemnar a mort per traïció, el baró de Cawdor un dels seus millors amics, diu “No hi ha cap art que permeti descobrir en el rostre d’un home com és la seva ment”. Aquest pensament continua igual de cert.
La solució no és fàcil ni ràpida però l’antídot el tenim: és l’educació, la tol·leràcia i el seny. Amb aquests elements aconseguirem que la integració continuï guanyant terreny i malgrat que fets aberrants, provoquin el dolor que genera per algunes famílies, demostrem que els catalans i ripollesos som gent responsable i fidels a un tarannà admirable, malgrat tot.
A la nostra comarca Campdevànol n’és exemple d’aquest tarannà. Aquesta setmana els veïns de la població, respectuosos han assistit a l’acte de record de la seva veïna la Sandra Arribas i de suport a la seva família. Unes hores abans , també, a Campdevànol es posava la primera pedra de la construcció d’una nova escola. Una aposta per l’educació. En aquest centre hi aniran nens del poble, segurament, n’hi haurà de cultures diferents i n’hi haurà, potser, amb dèficits de personalitat o altres alteracions.
Creixeran i s’educaran junts i veuran i aprendran que una actitud individual no trencarà mai un model d’un país ferm avesat en la convivència, el respecte l’acceptació d’ideologies diverses i malalties que en cap moment s’eradicaran amb la mort de les persones.