No perdem el se(m)ny
El Departament Català de la Salut prepara una nova reestructuració del SEM, Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya. Això suposa que, a partir de no sabem quan, en un trasllat en un vehicle assistencial només en algunes ocasions hi serà present un metge. En altres casos hi haurà un/a infermer/a i en altres només tècnics. Això ha aixecat l’alerta a diferents nivells del procediment i no només d’usuaris sinó, també, per part del Sindicat de Metges de Catalunya que encara presenta més dubtes. O sigui, potser que tinguem més ambulàncies però menys metges. Més continent, però menys contingut que és qui ens ha de portar la solució.
Què vol dir que en cas d’una emergència greu pot ser que no hi hagi un metge? Per valorar la situació d’un trasllat, com i qui decidirà quins professionals han d’acompanyar el malalt? I la gran incògnita és la que si els mateixos metges, a través del sindicat de Metges de Catalunya, no ho veu clar com ho han d’entendre els usuaris? Un plantejament que fa desconfiar als ciutadans.
La distància del trasllat en un cas d’emergència és fonamental. I no és el mateix de moure una persona en estat d’urgència a vint o trenta minuts, com pot ser el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona o, en el nostre cas, la comarca del Ripollès, parlem de distàncies més llargues d’una hora o mes, depenent si el centre de referència és a Girona, Vic o Barcelona. I si hi ha més d’un cas? Només hi haurà un metge per atendre a un malalt en necessitat d’assistència mèdica? Tindrem prou recursos? Quines prioritats hi haurà, l’edat?, la patologia? ... Serà difícil de determinar per part dels gestors però encara és més difícil d’entendre per part dels mateixos metges i sobretot dels usuaris.
Amb la nova línia d’optimitzar l’economia, es busca que l’assistència sanitària no sigui deficitària. D’acord. Però, senyors, amb la salut no s’hi juga i hi ha molta gent que ha cotitzat molts anys perquè la sanitat pública sigui digne, avançada i amb qualitat. Es mereixen un servei digne i amb garantia d’atenció.
Un altre punt que preocupa és que els responsables del Departament de Salut callen i no donen explicacions prou aclaridores quan els mitjans de comunicació els demanen els criteris de l’aplicació del nou model.
Un dels altres aspectes que no deixa de sorprendre és que la nova adjudicació de les ambulàncies a la demarcació de Girona és per la família Bonomi, propietària de Port Aventura. Han guanyat el concurs davant altres ofertes com per exemple el Consorsi del Transport Sanitari de Catalunya, entitat amb molta experiència que han gestionat un servei molt correcte en els darrers anys.
No dubtem que el procés ha estat legal i que l’objectiu del nou concessionari és millorar la qualitat de vida de les persones. Esperem que no barregin els objectius del SEM amb el de l’altra empresa i no equiparin un trasllat d’emergències amb un viatge al Dragon Khan.
Què vol dir que en cas d’una emergència greu pot ser que no hi hagi un metge? Per valorar la situació d’un trasllat, com i qui decidirà quins professionals han d’acompanyar el malalt? I la gran incògnita és la que si els mateixos metges, a través del sindicat de Metges de Catalunya, no ho veu clar com ho han d’entendre els usuaris? Un plantejament que fa desconfiar als ciutadans.
La distància del trasllat en un cas d’emergència és fonamental. I no és el mateix de moure una persona en estat d’urgència a vint o trenta minuts, com pot ser el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona o, en el nostre cas, la comarca del Ripollès, parlem de distàncies més llargues d’una hora o mes, depenent si el centre de referència és a Girona, Vic o Barcelona. I si hi ha més d’un cas? Només hi haurà un metge per atendre a un malalt en necessitat d’assistència mèdica? Tindrem prou recursos? Quines prioritats hi haurà, l’edat?, la patologia? ... Serà difícil de determinar per part dels gestors però encara és més difícil d’entendre per part dels mateixos metges i sobretot dels usuaris.
Amb la nova línia d’optimitzar l’economia, es busca que l’assistència sanitària no sigui deficitària. D’acord. Però, senyors, amb la salut no s’hi juga i hi ha molta gent que ha cotitzat molts anys perquè la sanitat pública sigui digne, avançada i amb qualitat. Es mereixen un servei digne i amb garantia d’atenció.
Un altre punt que preocupa és que els responsables del Departament de Salut callen i no donen explicacions prou aclaridores quan els mitjans de comunicació els demanen els criteris de l’aplicació del nou model.
Un dels altres aspectes que no deixa de sorprendre és que la nova adjudicació de les ambulàncies a la demarcació de Girona és per la família Bonomi, propietària de Port Aventura. Han guanyat el concurs davant altres ofertes com per exemple el Consorsi del Transport Sanitari de Catalunya, entitat amb molta experiència que han gestionat un servei molt correcte en els darrers anys.
No dubtem que el procés ha estat legal i que l’objectiu del nou concessionari és millorar la qualitat de vida de les persones. Esperem que no barregin els objectius del SEM amb el de l’altra empresa i no equiparin un trasllat d’emergències amb un viatge al Dragon Khan.