I ara a governar amb visió de municipi i comarca
Dissabte al migdia, els dinou municipis de la comarca del Ripollès ja tindran alcalde i, segurament, equip de govern. Esperem que s’hagin acabat els estires i arronses de cessions i concessions per buscar la majoria estable. El cas de Camprodon, que era el municipi que més generava dubtes, ja s’ha aclarit. S’han d’afrontar quatre anys de reptes importants. Anem per feina, governant a qui li toqui i, amb una oposició responsable els que no han obtingut la confiança suficient per construir govern. No cal anar en contra per sistema ni per ressentiments personals, actituds que a vegades es detecten en alguns pobles.
La nostra comarca té molta feina a fer. Iniciarem un mandat amb la declaració Parc Natural de les Capçaleres dels rius Ter i Freser. Què vol dir tenir un parc? Vol dir que és un projecte viu i dinàmic, tan important que no pot monopolitzar un sol protagonista. El projecte en sí, a més d’atraure visitants, ha d’estructurar una xarxa de serveis que generin llocs de treball i ofertes perquè l’estada al Ripollès sigui atractiva i, pels que visquin a la zona protegida tinguin prou ajuts per tirar endavant noves iniciatives. Estem en una comarca molt compacte, però a l’hora diversa, i és en aquests valors on tots hi hem d’estar implicats. Gastronomia, cultura, sortides, comerç, allotjaments, esports de muntanya i tants altres aspectes on ningú s’ha de quedar al marge.
Es comencen a veure brots verds en l’economia. L’alcalde de Ripoll té sobre la taula diverses peticions de petites i mitjanes empreses per instal·lar-se al municipi i altres grans empreses amplien les seves instal·lacions a Campdevànol. No podem quedar-nos quiets, cal que el Ripollès tingui la fibra òptica. Això ens permetrà que alguns emprenedors, per les característiques de la comarca, s’instal·lin al Ripollès.
Els nous governs municipals, cada un en el seu terme, han de mirar de promoure i potenciar habitatges perquè els joves s’hi quedin. I en aquesta línia, a aquesta gent se’ls ha d’implicar en la vida del municipi des de l’associacionisme o motivant-los perquè els seus coneixements millorin, també, la qualitat de vida del poble. Avui en dia, Barcelona no queda lluny, però allà hi ha de tot. La competència de la comarca ha d’estar en poder dotar de serveis a aquelles persones que tenen ganes i poden treballa lluny de les grans ciutats.
Queda per assumir el repte del tren. Sortosament en aquesta comarca hi ha comunicació per via fèrria, però ha de millorar molt. Potser és ara el moment d’impulsar el projecte transpirinenc i promoure el tren com han fet els veïns francesos amb el tren groc que tan compleix les funcions de comunicació com d’atractiu turístic a raó pels llocs naturals per on passa.
Si ADIF, no el gestiona prou bé, tal i com diuen els mandataris locals, que l’estat cedeixi la gestió a Ferrocarrils de la Generalitat que tenen una gran experiència en optimitzar els trens de muntanya.
Aquests són alguns dels principals aspectes que hauran d’assumir els governs locals. A partir de dissabte s’haurà acabat el títol d’alcalde “en funcions”. Doncs vinga, s’ha acabat la funció i anem per feina.
La nostra comarca té molta feina a fer. Iniciarem un mandat amb la declaració Parc Natural de les Capçaleres dels rius Ter i Freser. Què vol dir tenir un parc? Vol dir que és un projecte viu i dinàmic, tan important que no pot monopolitzar un sol protagonista. El projecte en sí, a més d’atraure visitants, ha d’estructurar una xarxa de serveis que generin llocs de treball i ofertes perquè l’estada al Ripollès sigui atractiva i, pels que visquin a la zona protegida tinguin prou ajuts per tirar endavant noves iniciatives. Estem en una comarca molt compacte, però a l’hora diversa, i és en aquests valors on tots hi hem d’estar implicats. Gastronomia, cultura, sortides, comerç, allotjaments, esports de muntanya i tants altres aspectes on ningú s’ha de quedar al marge.
Es comencen a veure brots verds en l’economia. L’alcalde de Ripoll té sobre la taula diverses peticions de petites i mitjanes empreses per instal·lar-se al municipi i altres grans empreses amplien les seves instal·lacions a Campdevànol. No podem quedar-nos quiets, cal que el Ripollès tingui la fibra òptica. Això ens permetrà que alguns emprenedors, per les característiques de la comarca, s’instal·lin al Ripollès.
Els nous governs municipals, cada un en el seu terme, han de mirar de promoure i potenciar habitatges perquè els joves s’hi quedin. I en aquesta línia, a aquesta gent se’ls ha d’implicar en la vida del municipi des de l’associacionisme o motivant-los perquè els seus coneixements millorin, també, la qualitat de vida del poble. Avui en dia, Barcelona no queda lluny, però allà hi ha de tot. La competència de la comarca ha d’estar en poder dotar de serveis a aquelles persones que tenen ganes i poden treballa lluny de les grans ciutats.
Queda per assumir el repte del tren. Sortosament en aquesta comarca hi ha comunicació per via fèrria, però ha de millorar molt. Potser és ara el moment d’impulsar el projecte transpirinenc i promoure el tren com han fet els veïns francesos amb el tren groc que tan compleix les funcions de comunicació com d’atractiu turístic a raó pels llocs naturals per on passa.
Si ADIF, no el gestiona prou bé, tal i com diuen els mandataris locals, que l’estat cedeixi la gestió a Ferrocarrils de la Generalitat que tenen una gran experiència en optimitzar els trens de muntanya.
Aquests són alguns dels principals aspectes que hauran d’assumir els governs locals. A partir de dissabte s’haurà acabat el títol d’alcalde “en funcions”. Doncs vinga, s’ha acabat la funció i anem per feina.