No és això, companys, no és això
Durant aquests dies el camí cap al Procés Sobiranista mostra les dificultats per entendre’s. Tensions internes entre partits, trencaments de coalicions, fundació de nous partits i les definicions de les tendències cap a una banda o altra. Semblava que aquest joc de trons només es quedaria a les cúpules de Barcelona o a les altes instàncies dels partits. Doncs no, no ha estat així. També hi tingut els seus efectes coŀlaterals per als organismes locals i comarcals. En el cas del Consell Comarcal del Ripollès, Unió no ha acceptat perdre la presidència després que el seu exmilitant Miquel Rovira es donés de baixa del partit i s’afiliés a Demòcrates de Catalunya. Els dirigents d’Unió no han volgut que Miquel Rovira, fins ara president d’UDC al Ripollès i de l’ens comarcal, repetís com a president del Consell Comarcal avalat per CDC. És el càstig per la seva marxa d’Unió. La conseqüència és que Unió ha donat suport a un altre candidat, encara que sigui de CDC, però que no sigui un ex d’Unió. Arran d’aquest enrenou, Miquel Rovira, a favor de la unitat a l’equip de govern del Consell, ha renunciat a optar a la presidència. Sap greu que les lluites polítiques comportin obviar la feina d’una persona que ha estat fonamental en aquesta institució. Miquel Rovira ha estat dialogant, mediador, participatiu, omnipresent en tots els actes on se’l demanava i impulsor de la unitat comarcal al Ripollès. Però això no els importa als líders dolguts. No els importa deixar morts a la carretera per defensar un orgull ferit que, a les poblacions i a les comarques, fa més mal que bé.
No és això, companys, no és això.
Sortosament, el nou president que s’ha acordat és un polític jove, capaç i emprenedor com és Joan Manso, alcalde de Campdevànol a qui li desitgem tot l’encert necessari perquè la comarca del Ripollès continuï progressant a l’entorn dels valors de la gent.
Esperem que les seqüeles de tot aquest procés no facin més mal a la nostra comarca i que la gestió de l’organisme pugui transcórrer amb normalitat, quan s’està apunt d’impulsar, entre d’altres projectes, un de tant important com la fundació del Parc de les Capçaleres dels Rius Ter i Freser. També desitgem que la unió dels valors i capacitats, tant del president entrant com del sortint, continuïn treballant units per la comarca.
La decisió de retirar-se per part de Miquel Rovira afavoreix que se segueixi treballant per tal que d’aquí a pocs dies aconseguim l’objectiu de tenir una Catalunya forta lliure i independent. Per això, en aquests moments el país no es pot permetre perdre valors que aporta la gent com en Miquel Rovira. Per a la comarca del Ripollès és important i necessari. Gràcies, Miquel, i benvingut, Joan.
No és això, companys, no és això.
Sortosament, el nou president que s’ha acordat és un polític jove, capaç i emprenedor com és Joan Manso, alcalde de Campdevànol a qui li desitgem tot l’encert necessari perquè la comarca del Ripollès continuï progressant a l’entorn dels valors de la gent.
Esperem que les seqüeles de tot aquest procés no facin més mal a la nostra comarca i que la gestió de l’organisme pugui transcórrer amb normalitat, quan s’està apunt d’impulsar, entre d’altres projectes, un de tant important com la fundació del Parc de les Capçaleres dels Rius Ter i Freser. També desitgem que la unió dels valors i capacitats, tant del president entrant com del sortint, continuïn treballant units per la comarca.
La decisió de retirar-se per part de Miquel Rovira afavoreix que se segueixi treballant per tal que d’aquí a pocs dies aconseguim l’objectiu de tenir una Catalunya forta lliure i independent. Per això, en aquests moments el país no es pot permetre perdre valors que aporta la gent com en Miquel Rovira. Per a la comarca del Ripollès és important i necessari. Gràcies, Miquel, i benvingut, Joan.