Editorial

El dilluns passat, el president de la Generalitat de Catalunya va signar el decret de convocatòria d’eleccions per al diumenge 27 de Setembre.

D’aquesta manera s’acompleix un pas més en el pla previst cap al procés sobiranista avalat pels partits majoritaris de Catalunya. Lògicament aquest acte, tot i que era anunciat i desitjat per a uns i temut per a altres, ha despertat un seguit de reaccions, també previsibles, des de les diferents formacions polítiques partidàries de la independència, contràries o de la tercera via. 

De totes maneres, el que ara toca és votar. Mai a la història d’aquest país, s’havia arribat tan lluny i mai els ciutadans havien tingut a les seves mans l’opció de pronunciar-se en una tema tan transcendental com és decidir el futur de Catalunya. Hem anat coneixent aquests dies que alguns ripollesos, amb responsabilitats polítiques, seran presents a les llistes que es presenten. A Junts pel Sí, hi haurà la presència, com a mínim, de tres candidats, destacant a Jordi Munell, alcalde de Ripoll, que ocupa el vuitè lloc per a la demarcació de Girona amb moltes opcions de sortir. Així mateix, el PSC ja ha anunciat els noms de dos ripollesos, l’alcalde de Setcases, Carlos Fernández, i la regidora de l’Ajuntament de Ripoll, Anna Belén Avilés en els deu primers llocs de la seva candidatura gironina, així com la setcasina Anna Maria Colomer, que és present a les llistes d’Unió. És molt probable que en els propers dies s’afegeixi algun o altre ripollès a les candidatures d’altres formacions. Això és un bon símptoma per fer-nos sentir des de la comarca en el pròxim govern de Catalunya, perquè del govern central, no ens n’acabem de refiar. Només fa falta veure els pressupostos que s’han aprovat al govern espanyol. El Ripollès no existeix. Només una engruna en l’apartat de comunicacions que no s’acabarà d’executar.  Del tram ferroviari R3, ni parlar-ne. Solament la ministra Pastor va anunciar algunes inversions a Rodalies a Barcelona i per al Ripollès, res. Només paraules. Aquí, per ells, continuem essent de muntanya i marginats. L’equilibri territorial no els interessa. De fet, potser des del govern del PP creuen que l’independentisme fort és a l’interior i Ripoll és el bressol del Catalunya, d’un país anhelat des de fa molts segles. I per això ens castiga. Al PP li resulta millor invertir allà on pot tenir més votants i continuar oprimint un territori on cada vegada perd més presència. 

Ara toca votar i pensar bé el vot, es voti una opció o una altra, però sobretot cal que es voti.  I el Ripollès també s’ha de fer notar amb vots. Abans, però, per la Diada de l’11 de setembre s’ha d’omplir la Meridiana. De fet, segons les ANC del Ripollès no es troben prou autocars per anar-hi. Bon símptoma, però s’hi ha de ser.