Via ripollesa
La Commemoració de la Diada Nacional de Catalunya ha estat un clam per assolir el repte d’un nou país. Així ho volen una gran part de catalans i així ho vol, amb rotunditat, la comarca del Ripollès. Vint autocars, més de 1.000 ripollesos que hi viatjaven i molts altres que s’hi varen desplaçar pel seu compte han demostrat que tenen clar quina via s’ha de seguir. El camí, a la nostra comarca, ja es va marcar amb les torxes que les desfilades de Camprodon i Ribes de Freser van il·luminar el dia abans. Ripoll i Sant Joan, també l’onze al matí, varen fer homenatges al fundador de la Nació Catalana, el Comte Guifré. Al Monestir de Santa Maria, l’alcalde Jordi Munell reclamava per Ripoll un reconeixement i un paper més que testimonial per a la vila bressol de Catalunya. I el cas és que mèrits no en falten. En proporció, el Ripollès ha estat la comarca que més gent ha mobilitzat per mostrar el sentiment cap a un nou país. A la Meridiana, en qualsevol dels seus sectors, hi havia gent del Ripollès. Segons les xifres d’assistència que dóna l’administració de l’Estat, sempre amb l’esperit de minimitzar l’èxit, fa pensar que a la Via Catalana només hi havia gent del Ripollès i para de comptar. Va, home, va! La miopia política intencionada els impedeix valorar que sigui un milió i mig, un milió vuit-cents mil o dos milions. Són molts. Massa per a ells i no ho volen veure. Encara busquen a tots els racons el vot ocult que els ha de donar la majoria. Doncs, que passin bé l’aspirador i veuran quanta pols els queda a les mans.
L’actitud dels ripollesos és un orgull. Ara bé, també som conscients que la nostra comarca és un territori inexpugnable, com la Gàl·lia de l’Astèrix que volia ser sotmesa pels romans i no ho va ser per la fermesa de la seva gent, gràcies a una poció màgica que els donava una força sobrenatural. És simptomàtic que alguns líders de partits unionistes reconeixen que buscar el vot espanyolista al Ripollès és debades, però ho han de fer. Aquestes paraules, però, són armes de doble fi: fer arribar una missatge derrotista, fer pensar que tot ja està decidit i que ja no cal fer res més. Doncs no, hi ha feina a fer i molta. A banda d’anar a votar el 27-S, s’han d’exposar les conviccions amb claredat i sense dubtes davant els col·lectius febles, gent jove i pensionistes. Les mentides del govern de Madrid els posen la por al cos, dient que si Catalunya és independent no cobraran les pensions o no estarem a Europa. Mentides i més mentides i les que vindran. El projecte d’un nou país, tal com diu l’Oriol Amat a El Ripollès, no està fet només amb la il.lusió d’un poble, sinó també està escrit al Llibre Blanc, on tot està previst.
Davant de declaracions diplomàtiques forçades i poc concises, com les paraules híbrides de l’Obama, la millor poció pels ripollesos és la tenacitat, el civisme i la fermesa en l’estima a un país que és Catalunya.
L’actitud dels ripollesos és un orgull. Ara bé, també som conscients que la nostra comarca és un territori inexpugnable, com la Gàl·lia de l’Astèrix que volia ser sotmesa pels romans i no ho va ser per la fermesa de la seva gent, gràcies a una poció màgica que els donava una força sobrenatural. És simptomàtic que alguns líders de partits unionistes reconeixen que buscar el vot espanyolista al Ripollès és debades, però ho han de fer. Aquestes paraules, però, són armes de doble fi: fer arribar una missatge derrotista, fer pensar que tot ja està decidit i que ja no cal fer res més. Doncs no, hi ha feina a fer i molta. A banda d’anar a votar el 27-S, s’han d’exposar les conviccions amb claredat i sense dubtes davant els col·lectius febles, gent jove i pensionistes. Les mentides del govern de Madrid els posen la por al cos, dient que si Catalunya és independent no cobraran les pensions o no estarem a Europa. Mentides i més mentides i les que vindran. El projecte d’un nou país, tal com diu l’Oriol Amat a El Ripollès, no està fet només amb la il.lusió d’un poble, sinó també està escrit al Llibre Blanc, on tot està previst.
Davant de declaracions diplomàtiques forçades i poc concises, com les paraules híbrides de l’Obama, la millor poció pels ripollesos és la tenacitat, el civisme i la fermesa en l’estima a un país que és Catalunya.