Editorial

Ja hem votat. Una alta participació d’un 82’29%, que suposa un total de 16.413 ripollesos, ha deixat un mapa polític interessant a la comarca del Ripollès. La voluntat és clara. Els suports obtinguts de Junts pel Sí (10.765 vots) i la CUP (1.348 vots) obtenen una majoria rotunda per a les opcions que defensen el sobiranisme a casa nostra. L’escrutini posa en evidència que la comarca evoluciona cap a la iŀlusió de fer un nou país. I això no para, amb el suport social que representen l’ANC i Òmnium. Es veu la davallada d’un PSC que havia estat partit hegemònic al Ripollès amb el govern en sis dels municipis més importants de la comarca. Ara és la quarta força amb només 1.171 vots. Què ha passat? La tercera via, el federalisme no qualla. La divisió del vot entre el Sí i el No, segurament, els ha deixat en una situació de fora de joc. Però cal que hi reflexionin. L’altra dada és la pujada de la CUP, que ha estat la segona força amb més suports a la comarca. Un altra sorpresa ha estat l’efervescència de Ciutadans que, amb 1219 vots, se situa en tercera opció més votada al Ripollès i com a primer partit unionista de la comarca, desbancant al Partit Popular que ha quedat amb la meitat de vots que Ciutadans. La dada destacada és que Ciutadans, sense cartells ni actes a la comarca, ha obtingut força vots. Segurament, en ser partit nou i lliure de grans conflictes de corrupció, es presenta com a alternativa de govern a Espanya, davant opcions com el PP i el PSOE.

El cas és que el Ripollès ha parlat i ara toca avalar un govern fort i amb un suport ferm a l’actual President en funcions, Artur Mas, que ha apostat pel procés i ha posat totes les premisses per tirar-lo endavant. Mas se l’ha jugat i s’ha posicionat clarament cap a un projecte de nou país, tot i els obstacles que s’han promogut des del govern de l’Estat Espanyol amb majoria del partit Popular. Ha estat acabar les eleccions, i el Tribunal de Justícia de Catalunya ja l’ha imputat per haver tret les urnes al carrer el 9 de novembre. O sigui, per ser demòcrata i consultar els catalans. Això, per a Espanya és desobediència i prevaricació. Però a qui i a què? A una Constitució que castiga Catalunya i li retalla l’Estatut i les competències?

Artur Mas és el candidat de Junts Pel Sí i ja ha anunciat que el procés no para, però sempre hi ha entrebancs i, a vegades, no solament a fora sinó a dins, a casa. Per què la CUP li nega el suport com a  president? Per què Artur Mas és l’objectiu de l’oposició? Segurament perquè és la persona més preparada per portar el nou país i és l’objectiu a batre.

Ara, el país el necessita i cal que lideri el projecte d’una nova Catalunya, i ell necessita més suport que mai.