Editorial

Durant aquest cap de setmana passat, la comarca del Ripollès ha acollit milers de visitants que han volgut gaudir d’un cap de setmana llarg i amb bon temps. Fantàstic. Ara bé, per arribar a lloc, la majoria d’ells han hagut de patir retencions i cues que no deixen res més que un mal record per als que ens han vingut a visitar. El cas és que tenim una bona entrada d’autovia i, sobtadament, quan arriba a Ripoll es converteix en un coll d’ampolla. Una hora mal comptada per travessar Ripoll, a ritme de semàfor i sense ajut auxiliar de Policia Local o Mossos de trànsit per agilitzar-lo. El cas és que fa temps, en fa massa, que no parlem de carreteres ni de comunicacions al Ripollès. La nostra xarxa de carreteres és limitada i petita per acollir tant de trànsit i seria una irresponsabilitat pensar que, pels pocs caps de setmana llargs que hi ha, ja ho podem suportar. No, no és això perquè els molts visitants que han hagut de suportar les cues i retencions, amb els consegüents accidents pel mig que comporta la situació, potser no tornaran. No es pot donar la imatge d’un Ripollès tancat per falta de comunicacions àgils. Sortosament, amb la remuntada econòmica vénen molts visitants i això respon a les iniciatives dels municipis que organitzen fires i activitats atractives, i sinó que ho diguin a Queralbs, que varen haver de limitar l’accés al seu nucli urbà de tants visitants que hi varen anar. Molts restaurants de la comarca van servir dos i tres torns i tots els allotjaments van acabar plens. És un bon símptoma perquè sembla que la reactivació econòmica comença a arribar a les famílies i aquestes ja es mouen.

Hem de tenir en compte que després de la tardor que ens permet gaudir al Ripollès d’exceŀlent gastronomia i paisatge i, ara, encara més amb la declaració de Parc Natural, arribaran les neus i els esquiadors i cada cap de setmana es pot repetir aquesta situació no desitjada. Convé treure la pols dels projectes de les variants de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses, que deuen dormir en algun calaix de la Generalitat i del Ministeri de Foment, respectivament. Estem en un lloc privilegiat en el quan amb una hora podem ser a Girona o Barcelona, sempre i quan no hi hagi un cap de setmana llarg perquè aquest temps es multiplica per dos o més.

És veritat que les coses no es fan d’avui per a demà però, ara que sortosament sembla que millora la situació, és moment de reprendre la millora de comunicacions en trams de la C-38, N-260, C-26 i N-152 i que les freqüències de trens cap a Barcelona s’equiparin a les de Vic, capital de la comarca veïna. Almenys, un cada hora i, si és possible, sense avaries a la catenària. Ara que el Ripollès està de moda, està obert a Catalunya i al món, no fem que les entrades i sortides desmotivin a qui ens visita amb iŀlusió.