Continua l’espectacle

Editorial

El president Artur Mas va signar ahir el decret de convocatòria del ple de constitució del nou Parlament català. A Madrid, no agrada que Catalunya tingui tant de protagonisme i sigui primer titular dels mitjans de comunicació. Calia tapar aquest fet rellevant de la política catalana engegant el ventilador. Doncs vinga! Nous registres a la seu de CDC , ajuntaments i a presumptes empreses aportadores del 3% al partit de govern de la Generalitat a canvi de la concessió d’obres. La Fiscalia de l’Estat veu indicis que aquests diners servien per finançar Convergència de manera iŀlegal. Si ha estat així, que paguin els culpables. El que ens sorprèn és que aquests registres no es van fer amb la discreció i rigor que ha de tenir un organisme judicial com és la Fiscalia o un cos de seguretat com la Guàrdia Civil. Una vegada més, les filtracions interessades del PP als mitjans de comunicació estatals i catalans van generar de nou un gran espectacle mediàtic relegant la constitució del nou Parlament a un segon terme. Aquesta actuació  pretén distanciar la CUP de Junts pel Sí, en l’argument dels cupaires que consideren Artur Mas com a president d’un govern embolicat en afers no massa clars i així evitar que hi hagi un Parlament amb majoria independentista. Tot són estratègies possibles. No ha agradat gens que Carme Forcadell sigui candidata a la presidència del Parlament.

Estem plenament d’acord, només faltaria, que la Justícia ha d’actuar per aclarir els fets. És bo i necessari. Però els dubtes arriben a molts ciutadans quan el 15 d’octubre, quan es complien els 75 anys de l’afusellament del president Companys, el Tribunal de Justícia de Catalunya crida a declarar com a imputat al president Mas, per la consulta popular del 9N. Aquestes coincidències estranyes fan dubtar els ciutadans de la llibertat d’acció que ha de tenir la justícia. I més encara quan el Tribunal de Justícia de Catalunya renya els alcaldes per manifestar-se i donar suport al president davant la seu judicial.

Per cert que, enmig dels molts alcaldes catalans –més de 400– també la nostra comarca del Ripollès hi estava ben representada, encapçalada per Jordi Munell, alcalde de Ripoll. Carles Puigdemont, president de l’AMI,  reivindica el dret de la llibertat d’expressió dels ajuntaments catalans en allò que consideren un ultratge a la llibertat. Per què els sindicats tenen el dret a manifestar-se i els ajuntaments no?

Davant la situació, ens haurem d’anar acostumant a una lluita sense treva per evitar que Catalunya tingui un Govern independentista. Mas és l’objectiu del PP i altres partits unionistes. És qui dins de Junts per Sí manté el votant del petit i mitjà empresari. Cal treure aquests vots de Junts pel Sí. En continuarem veient de grosses.

Però reivindiquem partits nets i una justícia lliure i fora de calendaris d’actuació pre-establerts i respectar sempre la presumpció d’innocència de les persones implicades fins que no hi hagi una sentència.